Este matí he eixit a comprar. A la voràgine! Disposat a partir-me la cara amb el primer que gose llevar-me de les mans l'objecte de desig. A la caça! Barcelona pegava un esclafit. Passe dels grans espais comercials rotllo FNAC (s'hi fan unes cues inhumanes: tots bojos per pagar!). Visite les llibreries que m'agraden: la Central del Raval, Documenta, una de vell que mai recorde com es diu, Catalònia. Aconseguisc totes les peces que m'havia proposat. Totes menys una. Llàstima! Es tracta de D'equivocar-se així, d'Enric Casasses. N'hi havia d'altres, però jo vull este llibre del Casasses perqué va ser premi Ausiàs March l'any 1996 i perqué el crític i estudiós Sam Abrams diu que és un dels quatre més importants d'entre els cinquanta que han guanyat premi en Gandia.
He trobat a la primera Mientras tanto cógeme la mano, de Kirmen Uribe. Però, vaja, això no és cap mèrit perqué està col·locat en lloc preferent en totes les llibreries que he visitat.
Crisi? Algú parlava de crisi? Els carrers estaven, com se sol dir, plens a vessar. Els carrers estaven, com se sol dir, plens de gom a gom. Una massa verdogrisenconegrosa de persones abrigades baixava com una riuada pel Portal de l'Àngel, duien en els ulls l'avidesa d'entrar en les botigues on trobarien el regal promés. Cada regal, una redempció.
"Aunque han comenzado los bombardeos,
no he notado un especial nerviosismo
en el supermercado.(...)"
diu Uribe en el seu poema En el supermercado. I és veritat. És de suposar que la crisi ha afectat a eixos quatre milions de parats, i que els altres, els que hem quedat a recer, seguim feliços i voraços buscant el regal que caçar.
Després de la ingent caça matinal, repose en un baret amable de la plaça d'Osca, bec una Estrella, prenc unes papes Torres i aprofite per escriure estes lletres. Bon prenadal!
He trobat a la primera Mientras tanto cógeme la mano, de Kirmen Uribe. Però, vaja, això no és cap mèrit perqué està col·locat en lloc preferent en totes les llibreries que he visitat.
Crisi? Algú parlava de crisi? Els carrers estaven, com se sol dir, plens a vessar. Els carrers estaven, com se sol dir, plens de gom a gom. Una massa verdogrisenconegrosa de persones abrigades baixava com una riuada pel Portal de l'Àngel, duien en els ulls l'avidesa d'entrar en les botigues on trobarien el regal promés. Cada regal, una redempció.
"Aunque han comenzado los bombardeos,
no he notado un especial nerviosismo
en el supermercado.(...)"
diu Uribe en el seu poema En el supermercado. I és veritat. És de suposar que la crisi ha afectat a eixos quatre milions de parats, i que els altres, els que hem quedat a recer, seguim feliços i voraços buscant el regal que caçar.
Després de la ingent caça matinal, repose en un baret amable de la plaça d'Osca, bec una Estrella, prenc unes papes Torres i aprofite per escriure estes lletres. Bon prenadal!
No comments:
Post a Comment