Lucidesa

Els propose que veiem, estimats i estimades, un fragment de l'entrevista que el periodista Joaquín Soler Serrano va fer a Josep Pla l'any 1976 per al programa A fondo.
Per qué? Perqué darrerament en El Penjoll hem estat parlant de moltes de les coses de la literatura i de l'art que més m'interessen, com ara: quina és la relació dels artistes amb el món? Com ha de ser esta relació? Qué aporta l'art, ja siga la poesia, la narrativa o la pintura?
En l'entrevista veiem Josep Pla, amb 82 anys (a punt de fer-ne 83), donant pinzellades sobre diferents artistes més o menys contemporanis seus. Pla, obert al món. Pla, analitzant la mirada i l'obra d'altres artistes sobre el món: Maragall, Carner, Riba, Espriu, Nonell, Azorín, Delibes,... Magistral, al meu entendre.



Si volen, també trobaran fàcilment una entrevista del mateix programa amb Salvador Dalí, feta pels mateixos dies. Dalí, contràriament a Pla, es presenta com un artista egocèntric i centrífug: no està obert al món, sinó que ha aconseguit reduir el món al seu propi melic. L'ego no li permet contemplar el món.

I hi ha també una entrevista A fondo amb Salvador Espriu. En Espriu no trobaran la lucidesa de Pla. A Espriu se'l menja la rancúnia, l'odi covat contra una època i contra la repressió franquista, entesa, per extensió, com a repressió espanyola.