Durant molts anys, el meu àlbum de referència de l'època punk havia estat el Never mind the bollocks dels Sex Pistols. Per la ràbia nihilista, per la seua irreverència, per les seues guitarres dràstiques, per la tendresa que m'inspirava el personatge de Sid Vicious, provocada en part per la pel·lícula d'Alex Cox Sid & Nancy (1986). L'altra icona de l'època, London Calling, de The Clash, que compleix ara trenta anys, i d'ací aquesta entrada, em semblava un aigualiment del moviment, amb derivacions cap al reggae, el R&B, el rockabilly o el pop que em provocaven rebuig. Coses i prejudicis d'una edat que reclamava soroll i fúria. Després arribaren The Smiths i això em va canviar la perspectiva. Però no ens desviem.
Amb el temps, anava dient, vaig acabar per entrar de cap i peus en la proposta de Joe Strummer i Mick Jones. Formalment, el residu més evident del punk era la mitològica portada en la que apareix el baixista Simonon a punt de desfer el seu instrument. Clar que es tractava d'un punt d'eixida a un moviment abocat a un atzucac impossible. El discurs polític desllavassat i irreflexiu dels Pistols pren amb The Clash una forma definida, un objectiu, una nitidesa. Amb els ulls d'avui, l'andanada de The Clash pot semblar anacrònica, també, però tenia un sentit en el seu context. Per a alguns, fins i tot, té certa vigència.
Després estan les cançons. London Calling és l'himne, la cançó reconeixible, universal, però el disc està farcit de grans temes com ara Death of glory, Lost in the supermarket, Spanish bombs o Train in vain, entre d'altres, amb una recerca musical ben produïda (responsabilitat de Guy Stevens, un personatge caigut en desgràcia que recuperà la seua credibilitat gràcies a l'àlbum), ben orientada i ben articulada. Un disc que és expressió d'una època, complementari a unes altres aportacions coetànies, com les dels propis Pistols, The Damned o els molt festius i reivindicables The Buzzcocks. Més tard apareixiria el Closer de Joy Division. I aquella, evidentment, va ser una altra història que l'any vinent complirà també trenta anys.
No comments:
Post a Comment