Em permet un recés en la voràgine de creació líricosatíricopolítica que ha pres als i les penjollaires. Una miqueta de prosa, va!
De l’última estada a Xàtiva conserve, entre altres records, la perplexitat que em va causar el desconeixement general que de l’escriptor Roberto Bolaño es té a les nostres terres. Ni els amics més pròxims a la literatura ni els amics lectors no n’havien fet ni un tastet. A alguns ni els sonava el nom del xilé. Per contra, a Barcelona és quasi una icona (l’Àlex Rigola va fer una adaptació de 2666 per al Teatre Lliure, i en algunes cantonades de la ciutat es poden trobar xicotets retrats de Bolaño fets amb sprai i plantilla) i als EUA Bolaño és l’escriptor de l’any.
Bolaño és una rara avis (ho era, vaja. Va morir el 2003, als 50 anys d’edat, de cirrosi hepàtica). Escriptor compulsiu de vida intensa i viatjada: Xile, Mèxic i Catalunya són les seues tres grans destinacions vitals. Assalariat en mil i un treballs abans de poder dedicar-se en exclusivitat a la literatura. Coneixedor de tantíssimes misèries humanes. Capaç d’abocar sobre el paper tot el viscut i imaginat.
Recomane, per anar al gra, les dos novel•les que li he llegit: Los detectives salvajes i 2666 (que encara no he acabat). El llibre de relats Putas asesinas se'l poden estalviar vostés, però estes novel•les, no! Sobretot 2666, inconclosa: la mort se’l va endur abans d’enllestir-la del tot. 2666 és un gratacel de la literatura actual, escrit, com les grans obres, sense manies, sense complexos, sense estar esperant de reüll el vist-i-plau de la crítica.
Bolaño és una esponja que ha assimilat el millor de la vèrbola incontenible dels escriptors sudamericans i el millor del joc formal i estructural de la tradició europea. Actual i fidel a la narració, no s’embranca en el discurs pel discurs.
Bolaño escriu la vida tal com raja, i l’escriu des de la vida mamada, no des d’un despatx de professor universitari (amb tots els meus respectes pels despatxos emmoquetats dels professors universitaris). Bolaño escriu des dels budells i no des del llibre d’estil ni des del diccionari de sinònims, i això es fa patent en cada frase, en cada paràgraf, en cada capítol.
Bolaño, una bona lliçó per a qualsevol literat. I per a qualsevol aprenent del que siga.
Bolaño és una rara avis (ho era, vaja. Va morir el 2003, als 50 anys d’edat, de cirrosi hepàtica). Escriptor compulsiu de vida intensa i viatjada: Xile, Mèxic i Catalunya són les seues tres grans destinacions vitals. Assalariat en mil i un treballs abans de poder dedicar-se en exclusivitat a la literatura. Coneixedor de tantíssimes misèries humanes. Capaç d’abocar sobre el paper tot el viscut i imaginat.
Recomane, per anar al gra, les dos novel•les que li he llegit: Los detectives salvajes i 2666 (que encara no he acabat). El llibre de relats Putas asesinas se'l poden estalviar vostés, però estes novel•les, no! Sobretot 2666, inconclosa: la mort se’l va endur abans d’enllestir-la del tot. 2666 és un gratacel de la literatura actual, escrit, com les grans obres, sense manies, sense complexos, sense estar esperant de reüll el vist-i-plau de la crítica.
Bolaño és una esponja que ha assimilat el millor de la vèrbola incontenible dels escriptors sudamericans i el millor del joc formal i estructural de la tradició europea. Actual i fidel a la narració, no s’embranca en el discurs pel discurs.
Bolaño escriu la vida tal com raja, i l’escriu des de la vida mamada, no des d’un despatx de professor universitari (amb tots els meus respectes pels despatxos emmoquetats dels professors universitaris). Bolaño escriu des dels budells i no des del llibre d’estil ni des del diccionari de sinònims, i això es fa patent en cada frase, en cada paràgraf, en cada capítol.
Bolaño, una bona lliçó per a qualsevol literat. I per a qualsevol aprenent del que siga.
No comments:
Post a Comment