ARTHUR CARAVAN - Arthur Caravan (2008)
Els miracles, tot i que siguen laics, existeixen. No es podria entendre, si no, que en la fins ara poc imaginativa escena musical en valencià sorgisca un grup com els alcoians Arthur Caravan, una proposta prou inclassificable basada en l'excel·lencia, en la recerca d'un discurs musical i textual diferent del qual és difícil marcar les influències, des del desconcertant tall que obri el disc, Liberto i el redoble americà, presidit per una inquietant letania de noms.
La cadència acaronada per les cordes d'Àrides estances podria haver estat parida pels Tindersticks, o per qualsevol representant de la música d'autor anglosaxona. Perpètua desànima remet als racons més obscurs de la tradició indie espanyola, de Surfin Bichos o Los Planetas, però a continuació apareix un enorme instrumental, Voyage to Mèxic, que remet i fins i tot millora propostes frontereres com les de Calexico.
En despertar, per contra, ens retroba amb la tradició musical mediterrània. I arribem al millor tema del disc, L'amor és cec, una preciosa història d'amor, amb xiulit incorporat, tan extraordinari que allò accessori és vincular-lo a una determinada influència o tradició. Però encara hi ha més canvis de registre: el vigor, a l'estil Nick Cave, de Dolces respostes, o el piano mortificador de Christmas in China. Fragments que contrasten amb els Arthur Caravan més desimbolts a Scotland-Hrvatska i Menjars al llit, somnis a la taula, cançó amb una progresió instrumental i vocal que remet a Arcade Fire i amb una lletra d'explícita combativitat.
Totes les possibles influències citades són aproximades i, segurament, ells les negarien. Però hi ha alguna cosa que no té confusió possible: el disc es tanca amb Susanna, una relectura del Suzanne de Leonard Cohen. I aquesta pista no enganya.
No comments:
Post a Comment