INÒPIA - Les 4 estacions de l'arròs
Abans de la publicació de Les 4 estacions de l'arròs (Més de mil, 2008), alguna persona que havia tingut accés al procés de gestació em va advertir que allò que tenien els suecans Inòpia entre mans no era qualsevol cosa. Vaig dubtar. Un disc conceptual de rock-metal en valencià? Uff! Tret d'algunes incursions aïllades, la veritat és que li havia perdut la pista i la fe al gènere. Però hes ací que arribà a les meues mans el disc. I és un senyor treball.
Partint del concepte, ben interessant, i resolt amb talent: l'analogia entre les quatre estacions de l'arròs i la vida d'un jove que aspira a realitzar-se a través de la música. Musicalment, a més, la cosa funciona. Hi ha la fúria vocal i els tics del metal més convencional, a talls com per exemple On tot es pla. Però també recerca de melodies i harmonies més complexes i la incorporació d'uns altres paisatges rock i, fins i tot, de la música d'autor.
Però més enllà de les acotacions, hi ha parell de talls de caure's de cul, amb una combinació esplèndida de parts més acústiques amb la potència de les guitarres, com El verd de l'estiu, o la tremenda Maduresa i ocres, una cançó que hauria de posar-los en el mapa metàl·lic estatal i que, per a oïts no introduïts a aquest gènere, li podria traslladar a unes altres coordenades, cas dels Smashing Pumpkins de Siamese Dream.
Cançons de lluna de venus, Una tardor de fum, la imaginativa Kimono kòsmic, el blues-metal de I què?, entre d'altres, mantenen alt el pavelló d'un treball tan estrany i agossarat en el context de la música en valencià com vàlid per a amants del rock sense cognoms.
No comments:
Post a Comment