José Rubianes Alegret, conegut per Pepe Rubianes, va nàixer a Villagarcía de Arousa (Pontevedra) en 1947 i va faltar el passat diumenge, 1 de març, a Barcelona. Actor i humorista galaico-català. Va destacar per la incontenible verbositat àcida i bròfega dels seus monòlegs.
Pepe Rubianes: Aquí no hi ha ni un ànima. Crec que he arribat massa prompte. Hola! Hi ha algú?
Santíssim Pare: Hola, estic jo.
Rubianes: Escolto la seua veu però no el veig. On està? Qui és vostè? És Deu?
S.P: No sóc el Santíssim Pare i faig les entrevistes d’ultratomba d’El Penjoll.
Rubianes: Hòsties, els d’El Penjoll! Havia sentit dir que teniu una corresponsal a les antípodes, però aquí també teniu gent?
S.P: No, en realitat, jo no estic ací. Sols és la meua veu. L’Agost passat vaig fer un curs de mèdium i ara contacte amb gent important del Més Enllà per a entrevistar-la.
Desconegut: Ha dit gent important? Jo és que tinc el Nobel de Literatura.
S.P: Xe! Sr. Cela, espere's un poquet!
Cela: Em va dir que em cridaria i encara estic esperant. Jo estava abans que el Sr. Rubianes.
Rubianes: Cela per aquí? Em cago en la puta! Està clar que he anat a parar a l’Infern!
Cela: No, ací no hi ha ni Cel ni Infern. Açò és el Més Enllà i mai ha discriminat a ningú: ni bons ni roïns, ni homes ni dones, ni rics ni pobres, ni blancs ni negres, ni moros ni cristians...
Rubianes: I en tot el gran que deu ser el Més Enllà, què dic gran, infinit!... i ens em tingut que trobar! Serà precís?
Cela: Necessàriament, perquè sóc el porter. No estava quan ha arribat perquè m’ha pillat ficant-me una lavativa. Ara li òbric les portes. Però, per poder entrar ací, abans m’ha de dir quins són els seus mèrits.
Rubianes: Toca't els ous! Morir-me d'un càncer de pulmó no és prou mèrit? o m’he de morir un parell de vegades més d'altres coses per a que em deixe entrar?
Cela: Avant! Passe i acomode's en la infinitud.
S.P: Sr. Cela, ara que ja ha fet la seua feina, em deixa fer la meua i entrevistar al Sr. Rubianes?
Cela: Em tocava a mi! Esta és la meua entrevista.
S.P: Per favor, Sr. Cela, un poc de consideració al Sr. Rubianes. No veu que s’acaba de morir!? Fique's en el seu lloc.
Cela: Bé, val... faça-li l'entrevista, però no s’oblide de mi i cride’m, eh?
S.P: Tranquil, Sr. Cela. Ja xarrem la setmana que ve.
Cela: Adéu als dos. Els deixe sols. Continuen la seua conversa.
Rubianes: Adéu, Celin Dion.
S.P: Sr. Rubianes, encara que sé que el pille en un moment un tant inoportú, em deixa fer-li algunes preguntes?
Rubianes: Sí, però per favor faça-les curtes... que quan jo no parlo m’avorreixo.
S.P: Com es troba?
Rubianes: De puta mare. Mire.
S.P: Va a fumar-se un cigarret?
Rubianes: Exactament! És el que tenia previst fer només guanyara la partida a la merda del càncer de pulmó que m'ha matat.
S.P: En el seu acomiadament tots l'han destacat com una persona lliure.
Rubianes: Sempre és bo que et recordin com una persona... Ja que fa referència al meu funeral i a la llibertat. Va acudir algun polític del PP?
S.P: Crec que no, però no estic segur.... Vosté se sentia català però els seus espectacles eren en castellà. S’ha vist discriminat per parlar castellà a Catalunya?
Rubianes: La veritat siga dita: sí. Durant tota la meva trajectòria professional als meus espectacles mai ha vingut a veure'm cap català. A la TV3 mai m’han fet cap entrevista. I els periòdics catalans mai han dit res de mi. Però malgrat esta total discriminació que he patit, he pogut triomfar a Catalunya.
S.P: Es penedeix d’alguna cosa que no haja fet en vida?
Rubianes: De no haver follat més, però això és una cosa que no depèn d’un mateix. A veure si aquí , en el Més Enllà, follo més. O millor encara, a veure si em follen més.
S.P: L’última col·laboració seua en vida va ser ficar la veu en off de Déu dins del musical Monty Python's Spamalot dirigit pel Tricicle.
Rubianes: Sí, eixa va estar la meva última tasca professional. Ara cercaré per aquí a Déu, li preguntaré que li ha semblat la meva veu en off i li diré si vol venir-se'n de putes amb mi.
S.P: Li ha quedat per fer alguna cosa en vida?
Rubianes: Sí, i des d’aquí vull disculpar-me públicament davant totes les dones que s’ha quedat sense el plaer de poder gaudir dels meus encants virils al llit. Però que no és preocupin... Les espero aquí.
S.P: Moltes gràcies pel seu temps. Però m'haguera agradat fer-li esta entrevista d'ací 30 o 40 anys.
Rubianes: Ja s’ha acabat? Tan ràpid? Com passa el temps! No vol que xarrem un parell d’hores més? Una vegada em feren una entrevista de 9 hores... No s’en vaja... No vol que parlem del meu llibre: M'en vaig?
Santíssim Pare: Hola, estic jo.
Rubianes: Escolto la seua veu però no el veig. On està? Qui és vostè? És Deu?
S.P: No sóc el Santíssim Pare i faig les entrevistes d’ultratomba d’El Penjoll.
Rubianes: Hòsties, els d’El Penjoll! Havia sentit dir que teniu una corresponsal a les antípodes, però aquí també teniu gent?
S.P: No, en realitat, jo no estic ací. Sols és la meua veu. L’Agost passat vaig fer un curs de mèdium i ara contacte amb gent important del Més Enllà per a entrevistar-la.
Desconegut: Ha dit gent important? Jo és que tinc el Nobel de Literatura.
S.P: Xe! Sr. Cela, espere's un poquet!
Cela: Em va dir que em cridaria i encara estic esperant. Jo estava abans que el Sr. Rubianes.
Rubianes: Cela per aquí? Em cago en la puta! Està clar que he anat a parar a l’Infern!
Cela: No, ací no hi ha ni Cel ni Infern. Açò és el Més Enllà i mai ha discriminat a ningú: ni bons ni roïns, ni homes ni dones, ni rics ni pobres, ni blancs ni negres, ni moros ni cristians...
Rubianes: I en tot el gran que deu ser el Més Enllà, què dic gran, infinit!... i ens em tingut que trobar! Serà precís?
Cela: Necessàriament, perquè sóc el porter. No estava quan ha arribat perquè m’ha pillat ficant-me una lavativa. Ara li òbric les portes. Però, per poder entrar ací, abans m’ha de dir quins són els seus mèrits.
Rubianes: Toca't els ous! Morir-me d'un càncer de pulmó no és prou mèrit? o m’he de morir un parell de vegades més d'altres coses per a que em deixe entrar?
Cela: Avant! Passe i acomode's en la infinitud.
S.P: Sr. Cela, ara que ja ha fet la seua feina, em deixa fer la meua i entrevistar al Sr. Rubianes?
Cela: Em tocava a mi! Esta és la meua entrevista.
S.P: Per favor, Sr. Cela, un poc de consideració al Sr. Rubianes. No veu que s’acaba de morir!? Fique's en el seu lloc.
Cela: Bé, val... faça-li l'entrevista, però no s’oblide de mi i cride’m, eh?
S.P: Tranquil, Sr. Cela. Ja xarrem la setmana que ve.
Cela: Adéu als dos. Els deixe sols. Continuen la seua conversa.
Rubianes: Adéu, Celin Dion.
S.P: Sr. Rubianes, encara que sé que el pille en un moment un tant inoportú, em deixa fer-li algunes preguntes?
Rubianes: Sí, però per favor faça-les curtes... que quan jo no parlo m’avorreixo.
S.P: Com es troba?
Rubianes: De puta mare. Mire.
S.P: Va a fumar-se un cigarret?
Rubianes: Exactament! És el que tenia previst fer només guanyara la partida a la merda del càncer de pulmó que m'ha matat.
S.P: En el seu acomiadament tots l'han destacat com una persona lliure.
Rubianes: Sempre és bo que et recordin com una persona... Ja que fa referència al meu funeral i a la llibertat. Va acudir algun polític del PP?
S.P: Crec que no, però no estic segur.... Vosté se sentia català però els seus espectacles eren en castellà. S’ha vist discriminat per parlar castellà a Catalunya?
Rubianes: La veritat siga dita: sí. Durant tota la meva trajectòria professional als meus espectacles mai ha vingut a veure'm cap català. A la TV3 mai m’han fet cap entrevista. I els periòdics catalans mai han dit res de mi. Però malgrat esta total discriminació que he patit, he pogut triomfar a Catalunya.
S.P: Es penedeix d’alguna cosa que no haja fet en vida?
Rubianes: De no haver follat més, però això és una cosa que no depèn d’un mateix. A veure si aquí , en el Més Enllà, follo més. O millor encara, a veure si em follen més.
S.P: L’última col·laboració seua en vida va ser ficar la veu en off de Déu dins del musical Monty Python's Spamalot dirigit pel Tricicle.
Rubianes: Sí, eixa va estar la meva última tasca professional. Ara cercaré per aquí a Déu, li preguntaré que li ha semblat la meva veu en off i li diré si vol venir-se'n de putes amb mi.
S.P: Li ha quedat per fer alguna cosa en vida?
Rubianes: Sí, i des d’aquí vull disculpar-me públicament davant totes les dones que s’ha quedat sense el plaer de poder gaudir dels meus encants virils al llit. Però que no és preocupin... Les espero aquí.
S.P: Moltes gràcies pel seu temps. Però m'haguera agradat fer-li esta entrevista d'ací 30 o 40 anys.
Rubianes: Ja s’ha acabat? Tan ràpid? Com passa el temps! No vol que xarrem un parell d’hores més? Una vegada em feren una entrevista de 9 hores... No s’en vaja... No vol que parlem del meu llibre: M'en vaig?
Especial Pepe Rubianes a TV3:
No comments:
Post a Comment