incoherències curioses

El perill de certes reflexions (com la que jo encete ara) és la seua pretensió de generalitzar a partir d’un suposat determinat i, de vegades, puntual. Però tot i així, de quan en quan, em trobe amb persones, de conviccions abrandades pel moment de la discussió, que se senten fidelitzats fins al moll de l’os en possicionaments fàcilment discutibles. Conec gent que fins i tot saliva més del compte quan parla de l’avortament. El seu bagatge ideològic els situa clarament i incondicionalment en contra mentre intenten augmentar el pes específic de la seua minsa i peregrina argumentació amb paraules com “assassinat”, “homicidi legalitzat”, i altres perles que, supose, a l’alçada d’aquesta entrada ja tots s’haureu imaginat. El que em sembla francament curiós és que aquestes mateixes persones no dubten en resoldre els conflictes professionals o, fins i tot, personals, de maneres ben expeditives, sense que els tremole la sensibilitat de les seues conviccions. No se n’amaguen de glorificar, per exemple, els mètodes disciplinaris a l’escola del franquisme per tal d’acabar de colp (mai millor dit) amb els “defectuosos” que ara miren d’amagar-se rere els qualificatius de “hiperactius”, “dislèxics”, etc. i que endarrereixen les ànsies d’acabar homogèniament un programa curricular pensat des del despatx d’algun psicopedagog desenfeinat. Tampoc dubten en defensar la pena de mort per a “certs casos”, perquè són l’única manera de tallar de soca-rel el càncer de tanta violència i inseguretat al carrer. Ja no entrarem amb les solucions que exposen sobre la immigració, ni el que pensen sobre la igualtat entre homes i dones, ni el que farien amb la democràcia que, al seu parer, no causa més que problemes i mal de caps. Em faig creus al pensar com acceptarien ells finalment (i gestionarien posteriorment) la naixença de criatures generades en experiències espatllades. Ja he dit al principi que les troballes puntuals no poden generalitzar-se. De ben segur que hi haurà qui, des de la tolerància i la sensibilitat més exquisida, seran capaços de posar damunt la taula fets que permeten la discussió asserenada i la reflexió. Jo, no en conec encara (no perd l’esperança tampoc). Simplement us conte el que em trobe de quan en quan.