Raons per al ressentiment

El nombre de greuges que nodreixen el ressentiment palestí és infinit: ocupació israeliana de les millors terres, impossibilitat d’accés a l’aigua, desallotjaments forçosos, amuntegament als camps de refugiats —la Franja de Gaza té la densitat de població més elevada del món—, assentaments il·legals jueus, construcció d’un mur de separació a terres àrabs, incompliment de les resolucions de Nacions Unides, bloqueig polític i econòmic, negativa jueva al retorn dels exiliats, humiliacions, discriminació... Tots aquests elements han propiciat el protagonisme de grups radicals com Hamàs, moviment impulsat a finals dels vuitanta pel Shabak (el servei de seguretat general israelià) per a fer-li la guitza a l’OLP de Yasir Arafat. Com sol passar en aquests casos, a Israel li sortí el tir per la culata. Aconseguí minar l’autoritat i el prestigi del desaparegut líder palestí, considerat pels jueus un assassí i un terrorista acarnissat, però la nova criatura se li anà de les mans. En comptes d’un grup oponent, passà a tenir-ne dos: Fatah i Hamàs. Els membres del segon, partidaris d’imposar la Sharî’a, van desplegar, d’acord amb l’estratègia seguida per altres confessions —la catòlica, per exemple—, una gran activitat assistencial subvencionada per empresaris i xeics petrolers, i per països com Iran, Aràbia Saudita i Síria. I clar, donades les duríssimes privacions que patia la població palestina, les escoles, els hospitals i els subsidis de Hamàs esdevingueren aviat una ajuda imprescindible per a molta gent. El prestigi guanyat amb la tasca assistencial afavorí el triomf del moviment integrista a les eleccions municipals i legislatives convocades als territoris de l’Autoritat Nacional Palestina el 2005 i el 2006. En resum: com més augmenten les penalitats i la ràbia palestines, més augmenta el suport al moviment islamita. No s’albira, per tant, una sortida fàcil al conflicte. De fet, tant el govern israelià com Hamàs, sabedors que mai no veuran la victòria total o la derrota absoluta de l’adversari, aspiren només a situar-se en una posició com més avantatjosa millor de cara a una nova treva o a un hipotètic procés negociador. Això per no citar els càlculs electorals en què està immers ara mateix el govern israelià. I mentre, continua la tragèdia de les víctimes innocents.