Hui l’entrevista és doble. Per una part, tenim a José Luís Cantero (Madrid, 1937–2007), conegut en el món de l'espectacle com El Fary, cantant espanyol creador de la copla-pop i, per altra, tenim a Nfumu Ngui (Guinea Ecuatorial, 1964–Barcelona, 2003), conegut professionalment per Floquet de Neu, l’únic goril·la albí què s’ha tingut constància arreu del món. Des de principis d’enguany formen el duo musical que més està pegant en els llistats musicals del Més Enllà, el seu primer disc, Greatest Hits II, ja compta amb hit parades com Carabirubí, El monito guapo o Apatrullando el zooilógico.
Santíssim Pare: Les seues cançons són en castellà... Crèiem que una vegada u es mor acabava parlant català.
El Fary: Així és, però una cosa és parlar i altra cantar. A més, nosaltres fem cançó protesta, més concretament d’estil folk afromanxego, per això utilitzem una llengua minoritària ací com és el castellà. Però, a més, no utilitzem l’estàndard sinó l'apitxat. Cantem en castellà apitxat.
S.P: I Floquet de Neu?
Floquet: Jo també cante en castellà però, com tot el món per ací, parle en català. És totalment compatible parlar en català amb el meu albinisme oculocutani. A més, encara que vaig nàixer a Guinea Equatorial, prompte em van traslladar a Barcelona. El català no m’ha vingut de nou com a El Fary.
S.P: El seu duo es diu?
El Fary: Vam barallar varis noms, cognoms i malnoms, inclús alguns pronoms. El que més ens agradava era Brossa Quartet de Corda, però al ser dos i cantar en castellà, vam decidir dir-nos El dúo estático, però el nostre mànager va considerar que tenia més ganxo F&F, de Fary i Floquet.
S.P: I diuen que fan cançó protesta?
El Fary: Exactament, les lletres de les nostres cançons estan plenes de reivindicacions. Per exemple, a El monito guapo reivindiquem que es considere als ximpanzés, goril·les, orangutans i bonobos com homínids. Explica-ho tu millor, Floquet.
Floquet de Neu: Si la proximitat genètica entre l’home i els demés simis és gran, encara és major entre els grans simis antropoides i altres homínids com els neandertals, habilis, erectus.... A El monito guapo sols demanem que es reconeguen els drets dels grans simis al planeta Terra, com se’ls reconeixeria als homínids ancestres dels humans de no haver-se extingit. Tot el que recaptem en esta cançó ho volem destinar al Projecte Gran Simi. Per cert, els lectors d’El Penjoll també poden donar suport signant electrònicament la Declaració Sobre els Grans Simis Antropoides.
S.P: Tinc entès que els goril·les comparteixen amb els humans prop del 98% de l’ADN. És cert?
Floquet de Neu: Sí, compartim més ADN amb el humans que amb El Fary.
El Fary: No t’en passes Floquet o cride a Charlton Heston.
S.P: Per favor, no discutisquen.
Floquet de Neu: No, no es preocupe les discussions entre El Fary i jo són continues, i formen part integrant de la nostra amistat, inclús les utilitzem com recurs musical del nostre duo.
El Fary: Sí, som els Pimpinela de la cançó protesta.
S.P: I a Apatrullando el zooilógico, denuncien que l’albinisme siga considerat com una maledicció en gran part d’Àfrica...
Floquet: Apatrullando el zooilógico és un provocador cant nostàlgic que vol mostrar als governants dels països africans i als líders de les tribus que l’albinisme no és cap maledicció. En la cançó fiquem com exemple a seguir a Catalunya, on els albinencs viuen tranquil·lament a l’Albi, a la comarca de les Garrigues.
S.P: No està massa clar que albins i albinencs siguen el mateix.
El Fary: Com què no? Si albins i albinencs d'una mateixa espècie tenen una estructura quasi idèntica en el seu ADN. És el mateix cas que entre valencians i catalans per això es diu que són cosins germans.
S.P: Canviant de tema, El Fary ve de Rafael Farina, a vosté li deien el Farina de las Ventas.
El Fary: Això és una llegenda urbana. No és cert. Fary ve de Farinelli. Jo vaig començar fent opera. Sempre m’agradat l’opera, sóc un gran coneixedor d’este gènere. Fins i tot, en vida, em vaig operar de les angines i de l’apèndix.
Floquet: El Fary és el Plácido Domingo de l’estil afromanxego. Mire, mire, li retorç un ou i fixe’s on arriben els seus aguts.
El Fary: Colloooooooooonnssss!!!!!!
S.P: Hòsties! És de veres. Si és Plácido Domingo.
Floquet: Un no pot impedir que la gent faça comparacions. Però crec que s’exagera al ficar a Plácido Domingo al nivell d’El Fary. El Fary fica a Plácido Domingo a l’altura de Sábado Sereno .
S.P: Parlant de Plácido Domingo, saben que va a cantar l’himne de València?
Floquet: Redéu, què mal gust té la Rita i companyia! No li ho podien haver encarregat a Toni de l’Hostal?
El Fary: Açò és la guerra, Floquet. Si Plácido canta l’himne de Blavéncia... nosaltres cantarem la Muixeranga!
Floquet: Però... si la muixeranga no té lletra!
El Fary: I què? Nosaltres som uns innovadors de la música folk afromanxega i res ens és impossible. Hem d’aconseguir lletres reivindicatives també en les cançons instrumentals. I si ho aconseguim, el següent repte serà cantar-les a cappella.
S.P: Volen afegir alguna cosa més abans d’acomidar-nos?
F&F (a duo): Sí, què lleven a Franco d’Alcalde horrorífic de Xàtiva!
Floquet de Neu: Ma que són fatxes! I després diuen que no.
S.P: Un plaer parlar amb vostés.
F&F (a duo): El plaer ha sigut nostre.
El Fary: Així és, però una cosa és parlar i altra cantar. A més, nosaltres fem cançó protesta, més concretament d’estil folk afromanxego, per això utilitzem una llengua minoritària ací com és el castellà. Però, a més, no utilitzem l’estàndard sinó l'apitxat. Cantem en castellà apitxat.
S.P: I Floquet de Neu?
Floquet: Jo també cante en castellà però, com tot el món per ací, parle en català. És totalment compatible parlar en català amb el meu albinisme oculocutani. A més, encara que vaig nàixer a Guinea Equatorial, prompte em van traslladar a Barcelona. El català no m’ha vingut de nou com a El Fary.
S.P: El seu duo es diu?
El Fary: Vam barallar varis noms, cognoms i malnoms, inclús alguns pronoms. El que més ens agradava era Brossa Quartet de Corda, però al ser dos i cantar en castellà, vam decidir dir-nos El dúo estático, però el nostre mànager va considerar que tenia més ganxo F&F, de Fary i Floquet.
S.P: I diuen que fan cançó protesta?
El Fary: Exactament, les lletres de les nostres cançons estan plenes de reivindicacions. Per exemple, a El monito guapo reivindiquem que es considere als ximpanzés, goril·les, orangutans i bonobos com homínids. Explica-ho tu millor, Floquet.
Floquet de Neu: Si la proximitat genètica entre l’home i els demés simis és gran, encara és major entre els grans simis antropoides i altres homínids com els neandertals, habilis, erectus.... A El monito guapo sols demanem que es reconeguen els drets dels grans simis al planeta Terra, com se’ls reconeixeria als homínids ancestres dels humans de no haver-se extingit. Tot el que recaptem en esta cançó ho volem destinar al Projecte Gran Simi. Per cert, els lectors d’El Penjoll també poden donar suport signant electrònicament la Declaració Sobre els Grans Simis Antropoides.
S.P: Tinc entès que els goril·les comparteixen amb els humans prop del 98% de l’ADN. És cert?
Floquet de Neu: Sí, compartim més ADN amb el humans que amb El Fary.
El Fary: No t’en passes Floquet o cride a Charlton Heston.
S.P: Per favor, no discutisquen.
Floquet de Neu: No, no es preocupe les discussions entre El Fary i jo són continues, i formen part integrant de la nostra amistat, inclús les utilitzem com recurs musical del nostre duo.
El Fary: Sí, som els Pimpinela de la cançó protesta.
S.P: I a Apatrullando el zooilógico, denuncien que l’albinisme siga considerat com una maledicció en gran part d’Àfrica...
Floquet: Apatrullando el zooilógico és un provocador cant nostàlgic que vol mostrar als governants dels països africans i als líders de les tribus que l’albinisme no és cap maledicció. En la cançó fiquem com exemple a seguir a Catalunya, on els albinencs viuen tranquil·lament a l’Albi, a la comarca de les Garrigues.
S.P: No està massa clar que albins i albinencs siguen el mateix.
El Fary: Com què no? Si albins i albinencs d'una mateixa espècie tenen una estructura quasi idèntica en el seu ADN. És el mateix cas que entre valencians i catalans per això es diu que són cosins germans.
S.P: Canviant de tema, El Fary ve de Rafael Farina, a vosté li deien el Farina de las Ventas.
El Fary: Això és una llegenda urbana. No és cert. Fary ve de Farinelli. Jo vaig començar fent opera. Sempre m’agradat l’opera, sóc un gran coneixedor d’este gènere. Fins i tot, en vida, em vaig operar de les angines i de l’apèndix.
Floquet: El Fary és el Plácido Domingo de l’estil afromanxego. Mire, mire, li retorç un ou i fixe’s on arriben els seus aguts.
El Fary: Colloooooooooonnssss!!!!!!
S.P: Hòsties! És de veres. Si és Plácido Domingo.
Floquet: Un no pot impedir que la gent faça comparacions. Però crec que s’exagera al ficar a Plácido Domingo al nivell d’El Fary. El Fary fica a Plácido Domingo a l’altura de Sábado Sereno .
S.P: Parlant de Plácido Domingo, saben que va a cantar l’himne de València?
Floquet: Redéu, què mal gust té la Rita i companyia! No li ho podien haver encarregat a Toni de l’Hostal?
El Fary: Açò és la guerra, Floquet. Si Plácido canta l’himne de Blavéncia... nosaltres cantarem la Muixeranga!
Floquet: Però... si la muixeranga no té lletra!
El Fary: I què? Nosaltres som uns innovadors de la música folk afromanxega i res ens és impossible. Hem d’aconseguir lletres reivindicatives també en les cançons instrumentals. I si ho aconseguim, el següent repte serà cantar-les a cappella.
S.P: Volen afegir alguna cosa més abans d’acomidar-nos?
F&F (a duo): Sí, què lleven a Franco d’Alcalde horrorífic de Xàtiva!
Floquet de Neu: Ma que són fatxes! I després diuen que no.
S.P: Un plaer parlar amb vostés.
F&F (a duo): El plaer ha sigut nostre.
No comments:
Post a Comment