Aixàtiva, Aixàtiva

—A Wielopole, Wielopol[e]?
—No senyora, de cap manera.
Érem a la sala ben plena
d’aquell casal del carrer Blanc.
Volíem escoltar Alietes,
que evocava el sòl, la mostela,
els centaures, jocs d’infantesa...
Clams, ai, de Xàtiva, d’Aixàtiva!

Ben junts, abrigats pel trespol,
entre copetes de mistela
i coques de tomaca i ceba.
Gaudint amable companyia,
celebrant entre francs somriures,
el plaer de l’obra ben feta
i el goig, amic del Corralot,
del profeta a la seua terra!