MOJAVE 3 - Spoon and rafter (2003)
Tot i que Mojave 3, una de les formacions britàniques amb un so més nordamericà de l'actualitat, té producció molt apreciable abans i després de Spoon and rafter (2003), i fins i tot en solitari del seu líder Neil Hastead, mai com a aquell disc han aconseguit (ni aconseguiran, segurament) atrapar la bellesa amb tanta rotunditat. Produït per Mark Van Hoen, Spoon and rafter és un desplegament de talent colpidor, desde el seu inici, amb els vora deu minuts que semblen tres o quatre de Bluebird of happiness, passant per la meravellosa Starlight No 1, Billy Oddity, l'evocadora Writing to St Peter o les brillants She's all up above o Too many mornings (una de les més grans cançons country-pop que s'han escrit aquesta dècada). Totes les cançons, en realitat, aporten, sugereixen alguna cosa.
Un disc on no sobra res, amb arranjaments precisos, melodies perdurables i on el toc exacte entre la malanconia i l'optimisme. Una obra mestra que pren com a base el so americana, o d'arrels, per conduir-lo a terrenys càlids, a voltes reconeixebles a voltes sorprenents, sempre de la mà de la càlida veu de Hastead i els coros de Rachel Goswel. Un disc que fins i tot uns anys després d'haver-lo descobert, i d'haver-ho escoltat repetidament, encara convida a l'emoció. El més semblant al primer raig de sol dipositat sobre els cabells d'una amant dormida.
No comments:
Post a Comment