En fi, no sé, algú hauria de dir-li a Madonna que la col•lecció de roba que porta és horrorosa. Lletja. Coenta (m’encanta este adjectiu: coent, coenta. Implica un salt de la cosa a qui l’observa. Una cosa és coenta perqué provoca coentor en els ulls de qui l’observa. Preciós el troc).
He vist fotos i maniquís amb els conjunts que portarà Madonna en la seua gira per Europa. Me’ls han ensenyat en els diaris, en les revistes. He vist en la tele imatges dels seus recents concerts (impossible inhibir-se’n!). Un dissenyador famós signa la col•lecció. No prou famós perqué ara puga enrecordar-me del seu nom. Tot molt ben llançat per la indústria discogràfica i de promoció. Tot molt ben venut. Però algú hauria de dir-li a Madonna que la roba que porta és horrorosa, lletja, coenta.
Des que la feren reina del pop que li brilla tant l’ego que deu pensar que qualsevol merda que es penge al coll resultarà peça d’alta costura. Tot açò em recorda el vell conte del vestit de l’emperador. Deu pensar Madonna que qualsevol cosa que toque el seu cos es convertirà en or. Ara em recorda més aviat el mite del rei Mides (i no abandonem els cercles de la reialesa!).
M’importa menys que gens que s’haja operat la cara i que es passe el dia clavada en un gimnàs esculpint-se els músculs: a hores d’ara ni està guapa ni està bona. Potser a força de mirar-se als espills ha aconseguit enganyar-se a si mateixa, enganyar a la majoria dels seus fans, a tots els seus fans. Potser sí.
Però eixa roba que porta, que portarà... eixes bragues de iaia per damunt dels pantis, eixes transparències, eixes xarxetes, eixos guants sense dits... eixa roba que li han fet... Algú hauria de dir-li que eixa roba és coenta, coenta a matar! Potser li ho hauria de dir El Penjoll, iniciar una cibercampanya i dir-li-ho a la cara: Madonna, que no t’enteres! Que et prenen el pèl! Que ets una coenta! En fi, no sé.
No comments:
Post a Comment