Supose que els socialistes valencians, aprofitant l’època d’oportunitats comercials que sol donar-se per aquestes dates, han decidit “rebaixar” els continguts de les seues propostes ideològiques. Ara ja parlen, sense embuts, de desfer-se del nom que tant incomoda al PP, allò de País Valencià. Ha arribat el moment, diuen, d’assumir la “derrota” dels símbols (al meu entendre millor parlem de claudicació, veritat senyor Lerma?), en un exercici de realisme que més bé sembla un atac de pànic. Si per alguna cosa s’ha caracteritzat el PSOE és precisament per saber renunciar quan toca dels “trastos incòmodes” i llançar llast a fi de que el globus no perda alçada.
De sobte, més que un partit, s’han descobert com una marca (comercial?) que cal actualitzar. Per aquest motiu fan una lectura pròpia i curiosa dels recents estudis sociològics per acabar entenent que la societat és un mercat en potència i hi ha que adaptar-se a les seues exigències. No es parla de millorar l’exercici de pedagogia per explicar-se millor de cara a la ciutadania, no. Exercici d’autocrítica, que cal. Sinó d’acomodar-se als paràmetres ideològics dels votants que, com tothom sap, hui per hui són majoritàriament votants del PP i de retruc, els duu a definir-se com el “centre progressista”. Si tenim en compte que “progressista” és l’eufemisme que es fa servir per evitar “esquerra”, i que el centre potser el punt del no-res, el resultat és, si més no, desconcertant. A no ser que vulguen jugar al joc de l’ambigüitat, tal i com la fa dreta i mimetitzar-se amb els seues paràmetres ideològics. Pel que fa a la seua visió de país, de fet, ja són coincidents en moltíssimes coses.
El que no es pot entendre és que tenint com tenen una envejable infrastructura, organitzativa i mediàtica, no troben la manera de recuperar el crèdit que els caldria per augmentar les seues possibilitats i amarar la ciutadania amb les seues propostes. Potser —i és una hipòtesi—, hui són només una maquinaria rovellada i envellida que només fan grinyolar quatre espavilats per eternitzar-se en el negoci del viure sense ofici ni benefici. Si d’alguna cosa s’haurien de desprendre és de la burocràcia, la funcionarització i la cultura del “pessebre” en la que viuen.
Ja sabeu, els socialistes valencians tiren la casa sencera per la finestra. Oportunitat o defenestració?
De sobte, més que un partit, s’han descobert com una marca (comercial?) que cal actualitzar. Per aquest motiu fan una lectura pròpia i curiosa dels recents estudis sociològics per acabar entenent que la societat és un mercat en potència i hi ha que adaptar-se a les seues exigències. No es parla de millorar l’exercici de pedagogia per explicar-se millor de cara a la ciutadania, no. Exercici d’autocrítica, que cal. Sinó d’acomodar-se als paràmetres ideològics dels votants que, com tothom sap, hui per hui són majoritàriament votants del PP i de retruc, els duu a definir-se com el “centre progressista”. Si tenim en compte que “progressista” és l’eufemisme que es fa servir per evitar “esquerra”, i que el centre potser el punt del no-res, el resultat és, si més no, desconcertant. A no ser que vulguen jugar al joc de l’ambigüitat, tal i com la fa dreta i mimetitzar-se amb els seues paràmetres ideològics. Pel que fa a la seua visió de país, de fet, ja són coincidents en moltíssimes coses.
El que no es pot entendre és que tenint com tenen una envejable infrastructura, organitzativa i mediàtica, no troben la manera de recuperar el crèdit que els caldria per augmentar les seues possibilitats i amarar la ciutadania amb les seues propostes. Potser —i és una hipòtesi—, hui són només una maquinaria rovellada i envellida que només fan grinyolar quatre espavilats per eternitzar-se en el negoci del viure sense ofici ni benefici. Si d’alguna cosa s’haurien de desprendre és de la burocràcia, la funcionarització i la cultura del “pessebre” en la que viuen.
Ja sabeu, els socialistes valencians tiren la casa sencera per la finestra. Oportunitat o defenestració?
No comments:
Post a Comment