L'altre dia vaig anar al Palasiet cercant una mica de tranquil·litat per llegir una novel·leta i la "banda sonora" del jardí trencava la pau i quietud que esperava trobar. S'hi sent una pseudomúsica clàssica, d'aquestes que trobem als mercadets. Fins quan haurem de suportar aquesta remor imposada pels paletos?

Leonidas, que coneix bé l'indret, em va dir que ja feia mesos que suportava aquest mal de cap i que en començar a fer-hi bodes, encara posarien músiques més coentes i alienants.

Després de la "xarraeta" me'n vaig anar al Bellveret. Pensava que allí, almenys, la remor de la ciutat seria llunyana. Però un quart abans de tancar el castell, durant els quinze minuts, una veu gangosa en diversos idiomes i adovada per una cançó molt moderna incordiava per tot arreu que anaven a tancar. Els veïns que viuen a l'edifici de les Santes estaran fins els collons!

De tot açò no se'n diu contaminació acústica? De la lumínica, haurem de parlar en una altra ocasió.

Miquel de Sentfeliu