Antoniet i Tereseta veien la seua vida al ralentí, en contrast amb l’esquizofrènia de gent movent-se sense parar que observaven seguts a la fresca d’un arbre de la plaça. Tereseta tenia la mirada perduda. L’esguard d’Antoniet, per contra, seguia els moviments d’unes natges i uns pits que es movien al compàs de la correguda enèrgica però elegant d’una xica d’una trentena d’anys. Antoniet mai no pensava que aquelles paraules podien sorgir de la seua boca. Tampoc no les va pensar.
- Tereseta... Vols que fem un trio abans de morir?
Tereseta tardà uns segons en respondre.
- Bé... – digué amb serenitat, com si aquella hipotètica experiència no afegira res a la seua vida sexual.
Antoniet sentí bategar el cor amb més força i cregué en perill la seua integritat física. No esperava la pregunta. I menys encara la resposta. El cap començà a funcionar-li a mil; fins que Tereseta intervingué de nou.
- Que et sembla si li ho proposem al xicon de dalt, el del gimnàs?
La mirada d’Antoniet es tornà a perdre en l’escot paraula d’honor d’una xica que eixia d’una tenda.
- Què car està tot, veritat?
No comments:
Post a Comment