Ahir després de seguir amb atenció el debat que es va produir en El Penjoll a propòsit de la presentació del llibre Xàtiva en la literatura, vaig decidir acostar-me a les 20:30 a la Casa de la Cultura on aquesta tenia lloc. A diferència dels actes del 300 anniversari de la crema (algun organitzat per la Biblioteca) la Sala Noble estava plena de gom a gom. El llibre, que ja tinc en les meues mans, i que, al contrari del que s'havia dit ahir, va ser repartit al final de l'acte (!), és una excel·lent iniciativa de la Biblioteca Pública Municipal de Xàtiva, a la qual cal felicitar tant per ell, com per l'esforç organitzatiu. Sota la coordinació de Vicent Orquín, la presentació del llibre va córrer a càrrec de José Luis García del Busto, home de vast currículum i cultura, que va nàixer a Xàtiva, però que, desgraciament, quasi no ha viscut a ella. García del Busto no parla a penes valencià i per a ell, més bé, l'acte va ser Játiva en la literatura. La seua insistència en el nom predemocràtic està excusada per l'estima que demostrava cap a la nostra, i seua ciutat, i per la lectura entusiasta (que ens va emocionar a tots/es) que feu dels textos en castellà. Els textos en valencià o, més correctament expressat, en català, foren bellament declamats per personal de la biblioteca i pels actors de Xàtiva Laura Salinas i Victor Torres, als quals acompanyà al piano, amb discreció i bon gust, Pau Ortolà. Així, entre uns i altres es llegiren, es declamaren o es mencionaren a Jaume I, Elías Tormo, Carles Sarthou, Juan Gil Albert, Raimon, Vicent Andrés Estellés i Joan Sales, entre d'altres.
Lamentable ens sembla, en canvi, la presència i les intervencions de María José Pla (PP). La regidora de cultura de l'Ajuntament de Xàtiva es va omplir la boca amb les paraules de Joan Sales: "Xàtiva (...) la ciutat més polida del món". Quan havia quedat clar, després de la lectura de Laura Salinas, que Sales considerava a Xàtiva una ciutat catalana. Aquesta actitud de Pla resulta incomprensible tenint en compte el rebuig a Catalunya i els Països Catalans que fomenta el seu partit a València, començant pel seu cap a l'Ajuntament, Alfonso Rus. Un rebuig que també patix el tema de la memòria històrica per part del PP, quan, paradoxalment, Joan Sales era un republicà, membre de la Columna Durruti, que escrigué aquestes paraules durant un descans a Xàtiva, lluny del front. Més lamentable i més incomprensible és encara la seua presència a l'acte, tenint en compte que, tots els autors mencionats dalt, coincidien en destacar la bellesa de l'horta de Xàtiva feta a colps d'aixada. Per a María José Pla, no hauria de ser difícil entendre que el paradís o el paisatge dels que parlaven Joan Sales, Elías Tormo, Jaume I, Juan Gil Albert, etc. començà a ser destrossat amb els polígons industrials, en època del PSPV (que tan de bé feu, en canvi, al nucli antic). Però també, que la seua destrucció més sistemàtica i ampla està sent realitzada sota el govern del seu partit, el PP. Doble moral? atreviment i ignorància? falta de reflexió? Ens és impossible saber què pensa Maria José Pla perquè no la coneguem. Per tant, cal concedir-li el benefici del dubte, però si podem afirmar que els seus compromisos polítics i la seua aposta cultural estan en flagrant contradicció. Per a què volem la literatura, si ens falta el que la va inspirar? Per a què volem cultura si ja no tenim paradís ni horta ni natura?
No comments:
Post a Comment