L'especisme és un terme encunyat en 1970 pel psicòleg Richard D. Ryder i que ho va aplicar a la discriminació basada en la diferència d'espècie animal. La discriminació especista pressuposa, que els interessos d'un individu són de menor importància pel fet de pertànyer a una espècie animal determinada. Esta discriminació és una actitud prou arrelada en totes les cultures. La representació més comuna d'este és l'antropocentrisme moral, o siga, la infravaloració dels interessos d'aquells que no pertanyen a l'espècie animal homo sapiens.
En 1986 va ser definit pel Diccionari d'Oxford com "l'assumpció de la superioritat humana sobre altres criatures, la qual cosa porta a l'explotació animal."
El terme especisme prové de la paraula "espècie", i indica l'actitud humana segons la qual la pròpia espècie (humana, en este cas) és privilegiada per algun motiu respecte de totes les altres espècies animals.
Una de les seues conseqüències més constatables és l'explotació que patixen els animals (no humans) en mans dels animals humans. Esta explotació busca sempre el benefici de l'espècie humana en detriment de la resta: l'home mata als animals per a menjar la seua carn, per a vestir-se amb les seues pells i crear mil formes d'utilitzar-los profitosament com a productes. Tanca als animals salvatges per a "conéixer-los" o "conservar-los", per a experimentar substàncies, per a divertir-se a costa seu o per a torturar-los fins a la mort. En tots estos casos (que reflectixen les bases de la indústria alimentària, d'entreteniment, "de la moda", científica, etc.) l'espècie humana nega certes condicions dels animals per a sacrificar-les a fi del "bé humà".
Al ser l'especisme una superposició del ser humà per sobre altres espècies, se li contraposa la idea de la igualtat com a condició d'equiparació entre espècies. Esta igualtat consistix en el fet que tots els sers vius, independentment de les seues característiques individuals, posseïxen interessos que pel fet de ser concomitants a la seua existència són considerats com un bé per a ells.
D'esta manera, si tots els sers són diferents (quant a la seua fisonomia, intel·ligència, desenvolupament psíquic, etc.) i cada un compta amb diversos interessos que ho determinen, llavors hem de buscar un punt d'igualtat que els relacione, una característica que els determine a tots per igual. Esta característica que unix sers tan diversos l'argumenta Singer adherint al concepte central de l'utilitarisme de Jeremy Bentham: la sensibilitat. Per a Bentham, al considerar la validesa moral dels animals no humans:
“No hem de preguntar-nos: poden raonar?, ni tampoc: poden parlar?, sinó: poden patir?”
Esta sensibilitat, com a capacitat per a experimentar plaer o dolor és moralment rellevant alhora que considera equivocat qualsevol mitjà que cause patiment intencionadament, perquè:
“si un ser patix, no pot haver-hi cap justificació moral per a negar-se a tindre en compte este patiment. Al marge de la naturalesa del ser, el principi d'igualtat exigix que el seu patiment compte tant com el mateix patiment de qualsevol altre ser.”
El veganisme és una filosofia i un estil de vida que rebutja esta discriminació.
Fonts: wikipendia.com, ecosofia.org, youtube.com
No comments:
Post a Comment