Se’m va proposar que fes d’especialista en temes esportius, no sé si n’estic suficientment capacitada, ni tampoc si el caire que se’m demanava era aquest o un altre. Però tot i així, i en vista de l’èxit dels cicles temàtics d’el penjoll, n’inicie un d’esportiu, (i assumeixo les seues conseqüències) però sense nom i ampli, molt ampli, amb cabuda per a diferents aspectes i vessants del món de l’exercici físic, més conegut com esport.
La vida està plena d’estereotips, i per transmissió directa, també ho està el món de l’esport. Classifiquem conscient o inconscientment les activitats físiques i esportives segons ens semblen masculines o femenines, això és, a raó de quina siga la capacitat física bàsica que predomina, li assignem a l’activitat un gènere. Greu errada.
Força, resistència, velocitat i flexibilitat, totes ens són comunes, tothom en tenim en major o menor mesura, homes i dones. És cert que el nivell màxim que podem assolir, ve condicionat per la nostra fisiologia, aquella que respon a home o dona (sense endinsar-nos en les possibilitats que existeixen fora d’aquesta classificació rígida i taxant), però tot i així, som capaços de desenvolupar-les totes.
A banda, n’hi ha les raons d’equitat. No esmente la igualtat perquè les diferències fisiològiques i morfològiques que existeixen entre homes i dones, condicionen el rendiment de les activitats físiques, de manera que parle d’equitat, com a igualtat d’oportunitats. Més enllà del resultat de l’activitat, les possibilitats per poder desenvolupar-la han de ser les mateixes per a unes i altres.
Així, com a valor social positiu, els estereotips queden fora de lloc i els clixés no s’admeten, ni en l’esport, ni en la vida. De la riquesa motriu han de poder gaudir tant les dones, com els homes. És per això que aquí us deixe un vídeo, per a que en sigueu testimonis de que no hi ha activitats només per a dones, que els homes també podeu saltar a la corda!
La vida està plena d’estereotips, i per transmissió directa, també ho està el món de l’esport. Classifiquem conscient o inconscientment les activitats físiques i esportives segons ens semblen masculines o femenines, això és, a raó de quina siga la capacitat física bàsica que predomina, li assignem a l’activitat un gènere. Greu errada.
Força, resistència, velocitat i flexibilitat, totes ens són comunes, tothom en tenim en major o menor mesura, homes i dones. És cert que el nivell màxim que podem assolir, ve condicionat per la nostra fisiologia, aquella que respon a home o dona (sense endinsar-nos en les possibilitats que existeixen fora d’aquesta classificació rígida i taxant), però tot i així, som capaços de desenvolupar-les totes.
A banda, n’hi ha les raons d’equitat. No esmente la igualtat perquè les diferències fisiològiques i morfològiques que existeixen entre homes i dones, condicionen el rendiment de les activitats físiques, de manera que parle d’equitat, com a igualtat d’oportunitats. Més enllà del resultat de l’activitat, les possibilitats per poder desenvolupar-la han de ser les mateixes per a unes i altres.
Així, com a valor social positiu, els estereotips queden fora de lloc i els clixés no s’admeten, ni en l’esport, ni en la vida. De la riquesa motriu han de poder gaudir tant les dones, com els homes. És per això que aquí us deixe un vídeo, per a que en sigueu testimonis de que no hi ha activitats només per a dones, que els homes també podeu saltar a la corda!
No comments:
Post a Comment