Fa un parell de dissabtes, a Montaverner, es va celebrar el Campionat d’Escalada en Bloc del País Valencià i vaig tenir la bona pensada d’anar-hi a veure les dues finals, la de dones i la d’homes. Per a mi va ser una experiència força enriquidora, l’essència que s’hi respirava em va captivar de tal manera que no m’he pogut estar d’escriure alguna cosa.
Aquells què algun cop us haveu enfrontat a la verticalitat d’una paret sabeu com és de complexa aquesta activitat. I és que per poder superar les presses, cal ser àgil i hàbil, cal gaudir d’una esplèndida flexibilitat i comptar amb un bon nivell de força i resistència. Tot això, a més, s’ha d’amanir amb un toc d’atenció cognitiva, la necessària per encertar els moviments més efectius.
Com és el cap d’important en l’escalada en bloc! Parle del cervell, dels pensaments de l’escalador/a quan lluita per avançar. Veig tenacitat, coratge i valentia, la decisió ha de ser ferma, no hi ha lloc per als dubtes. Veig confiança, capacitat i tinença, l’autopercepció té un paper clau i molt important. És per tot açò, sobretot pel darrer apunt, que l’escalada és una activitat molt enriquidora; un cop superat el moment clau, la recompensa és increïblement satisfactòria.
L’esforç – ben entès - com a element inherent de l’activitat física és gairebé palpable en l’escalada. Ho és perquè la superació física i mental s’esdevé d’una manera força visible. L’escalador/a puja per les presses i forats, avança per la paret, i supera moments d’incertesa i inseguretat. I quan no els supera, que també passa, sempre pot tornar-hi. És per això que sovint, l’escalada es converteix en una potent teràpia psicològica.
Aquells què algun cop us haveu enfrontat a la verticalitat d’una paret sabeu com és de complexa aquesta activitat. I és que per poder superar les presses, cal ser àgil i hàbil, cal gaudir d’una esplèndida flexibilitat i comptar amb un bon nivell de força i resistència. Tot això, a més, s’ha d’amanir amb un toc d’atenció cognitiva, la necessària per encertar els moviments més efectius.
Com és el cap d’important en l’escalada en bloc! Parle del cervell, dels pensaments de l’escalador/a quan lluita per avançar. Veig tenacitat, coratge i valentia, la decisió ha de ser ferma, no hi ha lloc per als dubtes. Veig confiança, capacitat i tinença, l’autopercepció té un paper clau i molt important. És per tot açò, sobretot pel darrer apunt, que l’escalada és una activitat molt enriquidora; un cop superat el moment clau, la recompensa és increïblement satisfactòria.
L’esforç – ben entès - com a element inherent de l’activitat física és gairebé palpable en l’escalada. Ho és perquè la superació física i mental s’esdevé d’una manera força visible. L’escalador/a puja per les presses i forats, avança per la paret, i supera moments d’incertesa i inseguretat. I quan no els supera, que també passa, sempre pot tornar-hi. És per això que sovint, l’escalada es converteix en una potent teràpia psicològica.
Amb tot, l’escalda és una disciplina valenta, exigent, enriquidora i perquè no dir-ho, també molt divertida, i si no, mireu aquest vídeo, dediqueu - si els disposeu - 23 minuts a delectar-vos amb aquesta magnífica peça audiovisual. Paga molt la pena, a banda del contingut - què és espectacular -, el discurs narratiu és boníssim, també ho és l’atretzzo i els efectes de la post-producció - sobretot la música i els colors de la imatge -.
Petzl - Navalameca 70's
Cargado por Petzl-crew
I si teniu ganes de més - i temps -, podeu visitar la plana de Tony Lamiche, un dels protagonistes del curt.
No comments:
Post a Comment