Vivim estos dies entre posts convulsos: Gadafi, mutants del XXI, Camps i l'Ós Pepe, Lletres de socors i auxilis, el vell borbó,...
Només que siga per canviar una miquiua d'aires ací va este poema amb banda sonora i tot.
ALBEREDA
La primavera del 2086
jo tindré 116 anys
i tu només 105.
Passejarem de la mà
i encara no ens voldrem morir.
No comments:
Post a Comment