Teclejant l'ordinador: dos poemes i una tovalla per Tadeus

L'art per l'art.

FRÀGIL


Ara mateix, quan entotsolat
m'abille pulcre de mots i net
de supervivència, ho faig,
-també- de zenit cru, en silenci.

Potser, hi ha massa veus, i ben buides
en l'aldarull d'aquest viure gris.

Tanmateix, us pintaré d'un somni
el desig perdut d'un colibrí:
-"Del sol, no mai tastà les maduixes"-.

Al capdavall, jo voldria córrer
la tristesa i dels núvols fer
vaixells de púrpura i habitatge.

La solitud de les milotxes (Inèdit, 1997).

Karol Szymanowski: Mythes, Trois Poèmes, Opus 80, Narcisse.

Ací la música amb Spotify.


L'art compromés.


TRINXERES


Ara diuen fer-les de l'alumini
dels desitjos i cómode habitatge,
amb climatitzador, com nic esplet
dels escapçats.
                         També d'aparadors
de crèdit que somouen els caribs
més recóndits quan la dalla altres ànimes
festeja.
                   Ara n'hi ha d'embolcalls
i silenci, de paraules de llum
i pits plens de sang.
                              De corcs informàtics
on troques de bruixa apaguen alés
i els faunes tremolen pels desdesigs.
Rere els fils-ferros d'argent, és l'abril
qui ens demana un atzar de libèl·lules .

Fora, la gespa encara verdeja
de sol i creixença.

La solitud de les milotxes (Inèdit, 1997).

Karlheinz Stockhausen: Stimmung, Model 12, Theatre of Voices

Ací la música amb Spotify.


Eixugant les llàgrimes de Tadeus (rondinaire i ploró).

EVOCACIÓ DE L’AMOR

Fixa’t en l’envà cru i la finestra
bruta.
          Diries tu que ens amenacen?
No hi ha quadres a les parets dels somnis
i en la pàl·lida cuina els olors parlen
convits ja gelats.
                         On són aquells rostres,
columnes adés i ara blaus fantasmes?
Somriuen, sotgen o planyen els éssers
que, solitaris, pels corredors ballen?
Aquesta, diuen, fou una gran casa...
Escoltes les tertúlies i músiques
amb converses a les tasses de te?
Als jardins,
               claredat quan ofrenaves,
en búcars, aquelles divines dàlies.
L’astuta rabosa del temps- pensava-
no pot,
              del sol,
                       paredar els records.
Visc, en les runes, la felicitat.


Llibre d'Aín (en premsa, 2011).

Karol Szymanowski: Nine Preludes, Opus 1,

Ací la música amb Spotify.


I un teòleg analitzant (el que resta?) deJoaquín Sabina.

Perdoneu les auto-referències, però al amics del penjoll parle del que pense, no sols d'allò que diuen altres. Sense les vostres reflexions -gràcies a tots els comentaris i reflexions del post d'Escrivà de Cort- no m'hauria atrevit a traure allò que s'hi amaga al meu cabet.

Agrair la fotografia a Andrea Quixtan.