El passadís és fosc i pel vidre llardós de la finestra del fons entra el llum intermitent de l'anunci de neó de la façana. Camina fent tentines per la poca llum, per la catifa estripada que cobreix el sòl, per l'excés d'alcohol i per les sabates de taló d'agulla de deu centímetres. De les portes dels veïns no surt cap remor, només la bravada, mescla de vòmit i pixum, que se li ha encastat a la boca de l'estómac. Fa unes passes més i arriba a tocar de la finestra. Just en el racó hi ha un bolic de roba que belluga. El destapa amb la punta del peu i descobreix quatre gats menuts, acabats de néixer, amb els ulls tancats. Sense dubtar-ho ni immutar-se, clava el taló de la sabata al cap del primer, hi ha una lleu resistència, empeny una mica més, se sent un crec i un gemec somort. Continua fins a matar-los tots quatre i després es neteja el taló amb el bolic. Gira cua i desapareix en direcció a l'escala. El neó del carrer il·lumina, intermitent, la seva faldilla de xeviot.
No comments:
Post a Comment