dos-centes reines mil·lenàries fabriquen soldats lascius simulant dormir
dos-cents reputats milicians falquen solitàries latències
simbombes doblegades i retràctils miren faldes sol·lícites
i lacòniques sines,
dolmens reclinables, micròfons famolencs
solquen la silicona dosificada recentment
minuet fantàstic, sòlida i labial sintonia
dolça resina migratòria, fada solvent de lànguida silueta
domicili de la recança minvant,
fanfàrria del solatge lacrimògen i simfonia dels dòcils rebolcaments
la música acaba, quan arriba la factura.
Normalment intente compensar la mediocritat poètica, la manca de musicalitat en els versos, precisament, musicant-los, fent-los cançó. Però com em fa vergonya cantar en cases alienes (ja tinc la meua pròpia, ben insonoritzada per a no molestar a ningú), he tingut que provar altres recursos a l'hora de musicar aquestos que acabes de llegir, i al final he optat per introduir textualment les notes, al principi de cada paraula.
No comments:
Post a Comment