Qui o quins misserables foten el foc a la muntanya
Mans negres en guans blancs?
Els arbres calcinats, els pobles sotmesos
L’ auto estima cremada, la vida Calcinada
I la nostra terra, la nostra vida, empobrida.
Qui sou estolits fastigosos
En les vostres vides no tindreu mai pau ,
Despotes assessins, d’atmetlers i raïms
Criminals que mateu la tendresa
I la bondat dels arbres
Els matolls, el sota bosc
La sàlvia,els romanis
L’herber, el nostre tresor.
Que les banyes uns travessen el cor
Indignes,de quin dret cremeu la vida
La fúria dels Deus no us deixaran respir
I la vostra decèndencia
Us maleira per sempre.
Qui crema l’ arbre
També mata a l’ home
El desdeny serà la vostra consciència bruta
En el temps, les cendres i el paisatge
Tornaran a la vida
Però vosaltres criminals
No mesureu, el maligne abast del gest
Res en vosaltres no sera bo
Funests, ruds,covards
Qui vos va parir, no us podran perdonar
Teniu les mans brutes
De la mort acomplida
Les serps devoraran
Els votres somnis
Heu calumniat la terra
Per que no estimeu, no respecteu ,si que odieu,
Maleiu l’existència,ja no podeu pregar
Perque el preu a pagar
Hipoteca la vostra consciència
No sereu mai nobles,car la noblesa l’heu cremada
Viureu l’ infern i com els porcs
Remenareu... remenareu i remenareu eternament
La merda!!!
BORTS MALEFICS
No han estat els llamps
Terra assolada,paisatge infernal
Fums diabòlics enterboleixen el cel
I les flames arrassen
La ma de l’ home brut
Crema la muntanya
Deixant-la asolada i devalguda.
Pagarem cara la distració del brau
Mentres un dormen
Altres mal governen
Qui fa l’agost amb les mans brutes
Però implacables del mal?
Els cavalls de la mort tornen
Mireu la terra malmesa
Espoliada del seu mes preciat bens i tendreses
La saba crida .plora, gemeca
Maleix, perquè és viva
I mor escaldada per l’ escarni,
No, no han estat els llamps
ha estat l’odi, la codícia
El mal viure
Al final de l’ estiu 2010
Qui vos paga per matar
Qui ens vol mal
Germans obrim els ulls
No ens quedem indifernts estoics
Davant el paisatge dantesc
De tanta mort
Com es potser tan ruin?
Amb la llengua muda
Volen l’ esclau sotmés ,
Les collites perdudes
L’ home cap-baix, les dones putes
El jovent en runes, els orins als carrers
Mentres llancen esputs i dolents…
Destruieixen, trepitgen, ofeguen i maten.
No hi ha justicia
Queden en llibertat sota fiança.
No van en presó
El pobres no en surten
Pero ells mai no entren
Perquè tenen l’esquena
A resguard del poder
Borts, malèfics!!!
Josep Didac ens ha enviat aquestos dos poemes hui: "Davant tanta barbarie la terra en flames, no puc esta-me mut..." -ens dia.
No comments:
Post a Comment