Cançó del bon despertar per a Olímpia

Aquesta és una cançoneta-poema per a Olímpia i tots els xiquets i xiquetes (inclós l'engresca-provocador Alietes) del Penjoll.

Vinga va, també per als qui manifesten barba que punxa, siguen calbs o amb melena, vestits o despullats amb ulleres de titani o pasta dura.

Aquesta cançoneta és per als descarats o no, per la seua desimboltura, per als qui parlen d'animalets i fan jocs de paraules, capgiren i creuen lletres en paper de vàter, tovallons o llibretes; aquestes paraules les tallen i cusen, les embenen si ferides ploren i les pengen, per quilòmetres, als carrers. Al vent, elles ballen tant si plou com fa sol, esparadraps de colors.

Aquesta cançoneta, a poqueta nit, l'escriu un príncep per a seriosos i detectius que fan riure, per als qui van i vénen o parlen de vins, per al gran home inexistent que escriu d'amagat, per a les flors, sirenes, plebees o princeses del Penjoll i arreu del món... i, humilment, demana a la maraqueta humana que li pose música a la vora d'una piscina o a la porta d'un Hostal.

També és una cancó del bon despertar. Com diu Mr. Magoo: Apa, a treballar!

PAISATGE II

Al Canyaret passeja el porc senglar,
el romaní conversa amb timonets
i, tot seguit, el card de moro dansa.
El pericó incita al pica-soques
el bec del qual crivella la surera:
Desperta’t sol, -li diu, amb veu punxosa-,
replega els fils d’aram del vent que xiula!
S’engronsen els pinzells; el bruc, l’espart
al sol s’estiren i quan el blauet
somriu als conillets, l’arboçar canta .
Pertot arreu la llum excita el bosc,
sàlvies, betòniques, fenolls. L’aire
és perfum on dormen xitxarres mudes.
La palput saltirona al sergallar,
gemega el rierol, la vida es bada.

Del penúltim poemari inèdit d'Aín...

Agrair la fotografia a Cuellar.