D'Apollinaire, Les onze mil vergues, ja se sap. Però esta també. Que com hi he retornat? Perqué fa no res he llegit El furgatori (La Breu edicions, col·lecció Alabatre) de Josep Pedrals i l'una em va recordar l'altra. No parle de plagi, ni molt menys, sinó d'una semblant desimboltura estilística. La novel·leta poètica de Pedrals em va sorprendre i em va corprendre i m'ho vaig passar d'allò més bé entre les aventures absurdes succeïdes al poble de Bolló, on és arribat Quim Porta (!) per investigar les arrels de la lírica popular de la contrada. Una delícia, tota ella. Un tastet? Vinga, va:
Durant el carnaval de Bolló vaig poder tastar àvidament l'orgia desfermada que munten, en un racó del Pati de les Heures.
La Julieta de cal Cansat (jo sí que vaig acabar cansat), disfressada de Julieta shakespereana, em va exolicar amb pèls i senyals que Capulet, que ella pronunciava "Capaletto", en italià volia dir "cap al llit", i un cop vam haver preparat un jaç amb fulles, petita pràctica que resultà un joc molt entretingut, em va demnar que la montesco. Sí, les noies de Bolló són cultes, de pell suau i de creativa provocació continguda i excitant.
La Julieta de cal Cansat (jo sí que vaig acabar cansat), disfressada de Julieta shakespereana, em va exolicar amb pèls i senyals que Capulet, que ella pronunciava "Capaletto", en italià volia dir "cap al llit", i un cop vam haver preparat un jaç amb fulles, petita pràctica que resultà un joc molt entretingut, em va demnar que la montesco. Sí, les noies de Bolló són cultes, de pell suau i de creativa provocació continguda i excitant.
I de Pedrals vaig anar a parar a Apollinaire. I amb Apollinaire vaig anar a parar a una de les tesis més reexides de l'ínclit Tadeus Calinca: els premis literaris. Vegem que diu Guillaume al capítol 16 titulat Persecució:
En aquella època cada diumenge es repartien premis de poesia. S'havien fundat milers de societats amb aquest motiu, i els seus membres vivien esplèndidament, concedint, a data fixa, mercés als poetes. Però el 26 de gener era el dia en qué les grans societats, companyies, consells d'administració, acadèmies, comités, jurats, etc., del món sencer atorgaven el que havien acumulat. Es lliuraven aquell dia 8019 premis de poesia, el total dels quals ascendia a 50 milions 3235 francs amb 75. D'altra banda, ja que el gust per la poesia no s'havia estés entre cap tipus de població de cap país, l'opinió pública estava molt en contra dels poetes, que eren titlats de malfeiners, inútils, etc.
(...)Els poetes només servixen hui dia per rebre diners que no es guanyen ja que no treballen gens i que la majoria d'ells (tret de cançonetistes i alguns altres) no tenen cap talent ni en conseqüència cap excusa. Pel que fa als que estan una mica dotats, són encara més perjudicials, ja que si no arriben a res ni a ningú, fan tanmateix més soroll que un regiment i ens atabalen dient-nos estar maleïts. Totes aquestes gents no tenen ja raó de ser. Els premis que se'ls destinen són un furt als treballadors, inventors, savis, filòsofs, acròbates, filantrops, sociòlegs, etc. És necessari que els poetes desapareguen.
Ja ho veuen, Apollinaire autor precalinquista!
No comments:
Post a Comment