Ja fa temps que les falles han deixat de ser la primigènia festa pagana que donava la benvinguda a la primavera, i aprofitava per renovar l’esperit mitjançant la metàfora de cremar els trastos vells o inservibles.
Ja fa temps que el flolkore –en el sentit més pejoratiu de la paraula– s´ha apropiat de les falles i les ha convertides en una festa carregada de simbologia política i religiosa, dominada per valencians de postal. Una festa que implica un monument pretensiós a cada cantonada, amb els consegüents carrers tallats al trànsit, amb la seua il.luminació pagada per tots, n´estem d´acord o no, amb les seues carpes de música, ja “clàssica”, de verbena i bunxi-bunxi, etc.
Jo intente fugir al màxim de tot allò que cada vegada em professa més repugnància: ofrenes a la cheperudeta , paxangues vàries i petardos , de diversa índole, a tot´hora.
Però hi ha coses que no podem evitar, per molt que vulguem. Anit, vaig ser testimoni de l’esperpent màxim, de la vergonya aliena, del ridicul amb majúscules. A la piscina municipal, on la gent va a relaxar-se, a fer esport, a purificar-se o ca ú al que crega convenient, unes “dones majors” atabuixades per una música a un volum que feia impossible no desitjar rebentar els altaveus, ballaven entusiasmades el Per No Frenar i Valénsia Menja Merda i no s´ho Pensa. Abillades amb peineta i banda fallerils seguien la monitora en una dansa estranya al voltant de la piscina. La imatge de l´activitat de l´Aquagym, ja de per sí certament esperpèntica, m´ha estat rondant pel subconscient tota la nit i he arribat a una conclusió:
Serà "precís"?
Si aquestes festes populistes són motiu d´orgull i proclamació dels encants d´aquesta terra. Si els uns se´n vanaglorien i els altres no només no se´n queixen, sinó que amés les recolzen -amb ànims electoralistes- a plataformes tan “formals” com el Facebook, on el vot fàcil crida fort a la porta, la cosa no pot anar d´una altra manera:
Va com Va.
Ratzinger Fallera
No comments:
Post a Comment