Hip, hip, deia aquell bon monstre!
Com que els meus amics tolos del penjoll semblen massa enfeinats amb això del dia del cor vermell i estaran enfornant panellets, carxofes acròstiques i d'altres galindaines hiperestèsiques, voldria recordar-los per quan ja no siga a les seues vores, que els estime transparentment, com un dofi s'agafa a l'aire quan dansa i vola cap a l'aigua marina.
Com que el temps acompanya de valent amb una estufa al coll, no tinc més remei que escriure ràpidament, repetidament, incansablement, alenant com un posseït, però això sí, sense cap tipus de Bromera, car sóc un angelet i tinc a déu a la butxaca.
Ai, si us parlara d'aquestes revelacions humanes, si pogués obrir el meu cor etílic i estilístic de gom a gom, com aqueixa porta "trasera" dels marjals on carreguen a l'estiu els melons!
De dolçor i abraçades per a tots i per a totes, que avui és un dia assenyat... dir-vos que em sorprén aquest silenci penjollaire, però el trenque per a vosaltres amb fruits carabassats i arrop del moro fosc i amable.
Que tingueu un bon dia i millor nit del Ballentines enamorat!
Se m'oblidava, no teniu un trenet que córrega per l'aigua, o una trompa que balle jazz, un saldet, cosa barateta, si us plau!
Espere em perdone Mr Magoo, l'escriptor inexistent, Ximo i tots els tolos del penjoll per trencar totes les normes (no em feu cap Ero, ni tanqueu a la masmorra ( ploraré, sóc jovenet), car un dia com aquest, idòlatres pagans!, no creeu que es mereix una afectiva i efectiva atenció?
Del pidolaire entretingut.
Agrair la fotografia a Bibbi.
Com que els meus amics tolos del penjoll semblen massa enfeinats amb això del dia del cor vermell i estaran enfornant panellets, carxofes acròstiques i d'altres galindaines hiperestèsiques, voldria recordar-los per quan ja no siga a les seues vores, que els estime transparentment, com un dofi s'agafa a l'aire quan dansa i vola cap a l'aigua marina.
Com que el temps acompanya de valent amb una estufa al coll, no tinc més remei que escriure ràpidament, repetidament, incansablement, alenant com un posseït, però això sí, sense cap tipus de Bromera, car sóc un angelet i tinc a déu a la butxaca.
Ai, si us parlara d'aquestes revelacions humanes, si pogués obrir el meu cor etílic i estilístic de gom a gom, com aqueixa porta "trasera" dels marjals on carreguen a l'estiu els melons!
De dolçor i abraçades per a tots i per a totes, que avui és un dia assenyat... dir-vos que em sorprén aquest silenci penjollaire, però el trenque per a vosaltres amb fruits carabassats i arrop del moro fosc i amable.
Que tingueu un bon dia i millor nit del Ballentines enamorat!
Se m'oblidava, no teniu un trenet que córrega per l'aigua, o una trompa que balle jazz, un saldet, cosa barateta, si us plau!
Espere em perdone Mr Magoo, l'escriptor inexistent, Ximo i tots els tolos del penjoll per trencar totes les normes (no em feu cap Ero, ni tanqueu a la masmorra ( ploraré, sóc jovenet), car un dia com aquest, idòlatres pagans!, no creeu que es mereix una afectiva i efectiva atenció?
Del pidolaire entretingut.
Agrair la fotografia a Bibbi.
No comments:
Post a Comment