En la recerca de l'aprenentatge musical, en la inèrcia de treball per acumular dades sobre la història de la música contemporània, sobre els grups i autors que la componen, el llambrígol del coneixement cava els seus túnels a cegues, descrivint espirals entre els solcats de la informació musical. Gira entorn del seu centre, allunyant-se d'ell en corbes que transcorren entre el present mes actual i el passat imprescindible de la música moderna. Però mai torna a passar per eixe centre, pel punt d'origen. Heus ací que he decidit donar un gir imprevist i trencar les normes bàsiques de les matemàtiques musicals, per a fer retornar al meu cuc particular de la recerca a l'espai origen de les meues inquietuds, a la Xàtiva musical. I al fer-ho ací, en el Penjoll, no podria començar d'una altra manera, amb un altre grup que no fóra Big Score. Aquell grup que va trencar motles al pop-rock nacional dels noranta i va tindre repercussió mes allà de la localitat i l'autonomia.
Però no va ser el primer a tindre difusió fora de Xàtiva o la província (deixant de banda, evidentment, a Bruno Lomas). La Intocablues Band, amb el seu so primigeni en la nostra llengua i amb la suficient quota de participació local com per a considerar-la socarrada, va esmicolar els mes genuïns sons del blues tradicional per al delit dels allí presents. Hui en dia alguns dels seus membres continuen demostrant una qualitat musical irrenunciable dins dels àmbits del jazz o el latin jazz (és el cas de Jesús i Felip Santandreu).
Uns anys després als Big Score, i en molts casos com a conseqüència clara de la seua repercussió, van aparéixer una sèrie de grups en ramificació encara que amb diferents idearis estilístics. Cap d'ells va aconseguir les cotes de popularitat dels Score i alguns continuen apareixent esporàdicament en concerts a nivell local o resemblant. Va ser el cas de Brains Collapse, Jan Brady, Mi Hermana Pequeña, Panadero Desconocido, Samples, The Jadme, Los Lentejas, X-Periment, La Familia Colirio, Satiba, Maltrago i algun altre que de segur em deixe en el marge de l'oblit.
Una altra conseqüència clara del final de Big Score va ser l'aparició del grup que, per al meu gust, mes qualitat ha aportat al vademècum musical xativí; Eurotrash Girl. Amb la vocalista local Judit Casado al front, este grup està a punt d'editar el seu tercer Lp amb una aurèola de respecte guanyat entre la crítica nacional i amb alguna que altra col·laboració en l'estranger. El pròxim mes de gener, sense anar mes lluny, acompanyaran a l'assaonat grup americà Cracker en la seua gira per Espanya.
I hui en dia què? Se podria parlar d'un moment de bonança i regeneració. És difícil comptar en una altra època una quantitat de grups coetaniament actius com en l'actualitat. Grups formats tan sols fa un parell d'anys com és el cas de Flaco Favor (una altra aportació de vocalista local femenina), Viento Recio o Oopstell (amb algun component local en la seua plantilla), junt amb altres com El Mundo de Wayne que ja han adquirit un estatus de consolidació mes que destacable. Així mateix Shap, el projecte del xativí Pau Chafer junt amb la vocalista Shara Rope i el reconegut bateria Ángel Celada, il·lumina de qualitat pop-soul amb matisos de jazz clàssic el panorama local. Tendriem que afegir a este llistat d'actualitat als incansables i genuïns A Mansalva així com altres projectes en potència com són els dels minimalistes i elegants Farmerbirdie i Sporting (amb el també local, resident a Madrid, Jorge Martí al davant). El llistat podria continuar amb Radar, un nou compendi de sonoritats rock amb reminiscències als noranta i que divendres pròxim, dia 4, telonejaran a València al grup escocés Attic Lights, i finalitzar amb l'última aparició del panorama local, el debut del qual no va mes lluny de dissabte passat, uns jovenets amb desimboltura i desvergonyiment anomenats Siren.
Però m'agradaria finalitzar el repàs del hui musical xativí amb You Not Me, un grup que ha aconseguit en les seues dos úniques actuacions redreçar la meua atenció, de nou, cap al rock local. Una debilitat que no puc obviar i m'agradaria mostrar en la seua millor versió, el directe.
Amb el mareig de tanta espiral i quantitat (qui ho anava a dir) quasi he perdut el punt de vista inicial, la referència orige. Allò que a mitjan dels anys huitanta em va deixar bocabadat amb tan sols quinze anys i que va introduir el paràsit de la inquietud musical als meus budells. Aquell concert al col·legi Claret amb Elektrodomestikss, un grup del què intente recordar un marcat caràcter punk molt sui generis a l'època i que em va impactar fins a empal·lidir. El mateix va ocórrer poc després amb les actuacions dels Incompatibles i el seu estilisme mod enllaçat a unes lletres delirants. Algunes d'elles encara romanen inalterables en el meu cap: "Petete es el imbécil de la televisión" o "No puedo suportar el metálico destello de tu oreja lubricada" formaran part per sempre del engendre musical en què hui m'he convertit.
P.D. En este repàs per la memòria musical recent de Xàtiva, per la meua memòria, no han sigut mencionats ni Raimon ni Feliu Ventura pel marcat caràcter d'unipersonalitat als seus projectes. Així mateix m'agradaria convidar a tot el que vullga a ampliar este llistat i poder així contrastar grups d'una altra època, coneixements amagats o possibles buits memorístics.
No comments:
Post a Comment