MANUAL D'ESCATOLOGIA (I): EL BON 33.

Estimats i estimades, arraconem l’hivern, guardem les mantes en l’armari, arreu arreu s’obrin floretes i també se’ns obrin els sentits i els esfínters: pas a la carn, pas als cossos!
Fa temps que em ronda pel cabet fer esta secció que parlarà d’alguns plaers que els racons del nostre cos ens poden proporcionar: plaers íntims, plaers quasi secrets, plaers gratis.
Vaig estar pegant-li una ullada al diccionari (eixe museu de les paraules dissecades) i vaig trobar açò:
ESCATOLOGIA: Manifestació escrita pròpia de qui pateix d’escatofília.
ESCATOFÍLIA: Complaença malaltissa a contemplar o tocar els excrements, a parlar o escriure sobre ells.

I a això anem! Hui: EL PLAER DE CAGAR UN BON 33.

Pocs plaers comparables a un bon cagar! Oooh! Pell de gallina i erecció del borrissol de tot el cos. Quina satisfacció! El món ocult dels esfínters a vegades ens reporta estes meravelles sensorials. (Recomane l’exercici de coordinació esfinteriana consistent a relaxar els plecs vocàlics mentre es va cagant: summament plaent la sensació d’obertura que travessa el cos de dalt a baix, de glotis a anus). Al bon cagar ajuda una dieta equilibrada i un temps de calma i assossec d’esperit: Ànima-Ment-Cos en harmonia: Som U.
El bon 33 arriba sense avisar. Normalment després d’una emponnada neta i curta, sense esforços ni sudoracions. Un gran plaer, però, ens solca el cos. Tanmateix un s’adona de la magnitud de l’obra quan la veu, no la pressent ni mentre va fent-la.

Com identificar un bon 33? El bon 33 compleix els següents requisits:
1) Unitat: un únic cagalló, de llargària igual o superior als 33 centímetres (d’ací el seu nom).
2) Gruix: igual o superior als 4 centímetres de diàmetre.
3) Actitud: desafiant. El bon 33 es falca a la base del forat de la tassa. Hi fa peu. Es diria que et mira i tot. Desafiadorament. Com un pistoler, com un mafiós. Es com si creuara els braços sobre el pit i et diguera: d’ací no em mouràs, caracollons!
4) Reacció: el bon 33 provoca d’immediat una admiració en qui l’acaba de cagar. Les admiracions esdevenen exclamacions retòriques d’este estil:
-Com podia tindre jo això dins del cos!?
-Com m’ha pogut eixir això pel florí!?
-Com pot ser tan recte si els budells són un bolic de vísceres?
Etc.
5) Resistència: el bon 33 suporta fins a dos descàrregues de cisterna sense perdre la dignitat. A partir de la tercera veureu que comença a doblegar el coll. A voltes no hi ha més remei que decapitar-lo. Oh, crueldat saturnal: matar al fill!
6) Textura: d’una duresa que si no el toques no t’ho creus. En hivern, el bon 33 fumeja (este fenomen desprén una bellesa quasi màgica, quasi hipnòtica).
7) Olor: evidentment depén molt de la matèria d’origen. N’hi ha, fins i tot, que no en fan gens; són els que jo anomene “un 33 senyoret”.
8) Color: ben fosc; marró negrós, res de mitges tintes. Lluny del marró clar o del marró rosat del Fortasec.

El més interessant del bon 33 és la seua dimensió moral: és l’únic cagalló que té allò que es diu “Entitat”. L’oposat del vigorós 33 és la fastigosa diarrea, que sempre denota malaltia (tot i que per efecte de l’aspersió amb qué es produeix pot deixar en les parets del Roca emotius estucats venecians).
Alerta: No us deixeu enganyar pels 22, que fan la mateixa cara però si se’ls mira bé descobrireu que no arriben a 33. El 22 no té la grandesa del 33 i no aguanta la primera envestida d’aigua de la cisterna, que ja doblega el collet.

Un bon 33 ens pot arribar a fer plorar de gust creatiu i contemplatiu.

Que el dolç plaer esfinterià vos acompanye!