el gran germà

Encara que no és molt donat a participar en activitats massa arriscades, l’Ernest s’ha deixat enredar per un experiment. Malgrat el seu posat altiu i la seua aparent seguretat que desprèn dels seus gestos entenimentats, fuig, sempre que pot, de les controvèrsies, perquè no se sent gaire còmode amb els enfrontaments, perquè sempre li sembla que es com si li llevaren l’estora dels peus d’una forta estrebada. I ell no és un bon equilibrista vital. Així i tot, com ja he dit, s’ha deixat entabanar per un amic de la feina que li ha suggerit de fer un post en eixe blog de cabòries que va encetar fa quasi un any, on apareguen certes paraules, com ara, un nom àrab, exèrcit, militar, ocupació, artefacte explosiu i altres més que fan llarg de dir però que tothom, a aquestes alçades de la pel·lícula, ja deu intuir. I el bon Ernest, beneït de mena que és, ho fa. Per descobrir a l’endemà, mitjançant el Google Analytics que ha tingut una curiosa visita des de l’altra banda del món, concretament des dels Estats Units i, més concretament, des d’un indret que ben bé no havia sentit parlar-ne mai. El seu company de feina, corroborada la seua argumentació amb aquest simple fet, li diu: “Tu veus? La CIA ja coneix l’existència del teu blog. Ja estàs fitxat! Aquesta gent ho controla tot. Fan una recerca constant de la xarxa per conèixer la més mínima clivella per on pot escolar-se’ls un terrorista. Tu què et pensaves?”. Ni que dir té que l’Ernest ja no és persona des d’aquest moment, i només pensa en arribar a casa, connectar l’ordinador, donar de baixa el blog, canviar de companyia de telefonia i encetar ràpidament una nova vida comunicativa (o potser ninguna). La dona, que se’l mira amb una paciència infinita, teclejant com un posseït, li diu: “Però què ignorant eres, fill meu! Si Ells volen et trobaran a qualsevol indret que t’amagues!”. L’han fotut! Ara ja ni menja, ni beu, ni dorm... Sa mare, pobra vella, diu si no haurà agafat la “cucaratxa”...