un sobret de sucre al café amb llet, "més no"... ja fa uns anys que vaig abstenint-me del tast dolç a les coses...
bec... i el glop em trau per un moment dels meus pensaments, "umm... ¡que bo!"... sols uns segons, de nou torne a ells, em mire al reflex dels teus ulls, dolç mirall on em trobe tan a gust... "no estic enamorada de tu"... l'amargor del darrer tast em du de nou al present...
un amable comiat només pague... empeny la porta de la cafeteria, "¡quin bon dia fa!"... i passege rumiant... ¿quan comencem a assaborir el tast amarg de les coses... de la vida?
No comments:
Post a Comment