pèrdua de memòria

Malgrat els reiterats intents per engegar l’ordinador, aquest s’entesta en romandre anormalment silenciós. L’Ernest ha resseguit, amb l’exhaustivitat d’un artificier, tots i cadascun dels cables per si li fallés alguna connexió i això fos el motiu del seu estat comatós. Finalment, i davant de la seua negligent capacitat per resoldre el problema decideix aplegar-se fins al comerç on el va comprar fa quatre anys perquè el xicot que porta el negoci li pose remei. A la porta s’hi troba un cartell que diu: “Clínica de l’ordinador”. Això l’inquieta, com quan portava els fills menuts al pediatra i l’estona a la sala d’espera era una mena de calvari, deixant-se portar pels pitjors dels mals, quan després el diagnòstic acabava sent un refredat comú. El dependent el fa passar al recambró que fa de taller de reparacions i on, escampats pel terra, hi ha una dotzena d’ordinadors desbudellats esperant que algú puga sargir les seues ferides. El seu du camí de seguir la mateixa sort. Però aquell xicot, amb la traça que sol menar l’ofici, lleva i torna a col·locar una peça que desperta l’aparell de la seua letargia. “Per alguna raó la memòria s’ha desplaçat i, evidentment, no podia arrencar”. I a continuació li explica què ha de fer si torna a passar. Alleugerit perquè no li ha cobrat res per la feina i perquè el problema s’ha resolt amb facilitat, l’Ernest torna a casa, refà totes les connexions amb paciència de rellotger suís, i engega de nou l’ordinador. Els sorollets i les llumenetes que tan coneix s’hi fan presents. Només que a la pantalla li falten icones. On abans havien de ser, ara hi ha un buit perfectament organitzat. “Ostres, no recorda alguns programes!” I quan es disposava a regirar el calaix on té els drivers per reinstalar-los se n’adona, alarmat, que ell tampoc recorda quins eren. Potser, pensa, són tantes les hores que passa negociant amb aquell aparell que fins i tot els seus problemes se li encomanen. “A veure ara quina peça toque jo per recordar-me’n!”.