ature el meu cotxe a un semàfor de camí a casa. observe a un home que camina ràpid i estranyament, amb la ma dreta es cobrix la boca i el nas, com olorant-se amb fruïció, sobtadament canvia de ma... deu, dotze, quinze, vint segons, i de nou la dreta...
el semàfor és verd de nou, reprenc la marxa i, de retorn als meus pensaments, em pregunte... davant d'aquesta crisi que ens assola... ¿a quines coses estic disposat a renunciar? ¿de que puc prescindir a ma vida?
No comments:
Post a Comment