Castells, tot un món

Ara mateix, ha acabat a la plaça de braus de Tarragona el Concurs de Castells. Es tracta de la única actuació, en la que les colles s’enfronten per assolir la màxima puntuació; hi participen divuit colles i té lloc cada dos anys. Aprofitant l’avinentesa...

Força, Equilibri, Valor i Seny. És la divisa castellera, la què resumeix amb quatre mots, les principals característiques del món casteller.

L’origen dels castells es remunta al Ball de Valencians, una activitat amb sentit religiós que consistia en l’execució d’uns quadres de danses, acompanyats per tabal i dolçaina, que finalitzaven amb l’alçament d’una xicoteta torre humana. La voluntat dels balladors per aconseguir estructures cada vegada més grans, va cloure, amb el temps, amb la separació de la torre, del Ball de Valencians. L’estructura guanyà essència per sí mateixa i es convertí en una figura amb sentit propi, la Muixeranga. Sembla ser, que la incorporació del conreu de l'arròs en terres del Delta de l'Ebre per part de llauradors valencians, introduí el Ball de Valencians a les comarques catalanes, el qual, amb el temps, deixà de banda el sentit religiós i plàstic originari del Ball de Valencians, i s’especialitzà en les torres humanes.

L’objectiu dels castells és construir-ne alts –número de pisos- i de gran estructura –número de persones per pis-. Per a això cal una bona preparació i la participació de tota la colla castellera. La dificultat del castell rau en l’alçada i els reforços amb que compta, de manera que, a major alçada i menys reforços, major és la seua dificultat. Hi ha una manera específica per a anomenar-los, formada per dos números i un de entremig. Així, el primer número fa referència al nombre de persones que formen l’amplada del castell, això és, persones per cada pis, i el segon correspon al nombre de pisos. Per tant, un tres de nou és un castell que compta amb tres persones per cada pis i una alçada de nou pisos. Existeix una taula on hi ha fixada la valoració de cada castell - els més ben valorats s'anomenen de gamma extra-, això, serveix per a puntuar les construccions que realitzen les colles a les seues actuacions, i establir el rànquing de la faixa i la lliga.

Pel que fa als detalls, el món casteller té en compte el vestuari i la música; la indumentària del casteller consta de, camisa de color amb escut de la colla, pantalons blancs, faixa, espardenyes i mocador. Quant a la música, l’ofereixen tres grallers i un tabal, els quals, fan sonar el toc de castell per començar a tirar amunt, i el toc de vermut per entrar-hi a plaça. Els castells mantenen un vocabulari específic, per referir-s’hi a cadascuna de les posicions i funcions dels castellers, a les construccions o a les accions més freqüents.

Tot i que els castells de gamma extra s’aixequen una miqueta més al nord, a les comarques centrals valencianes també tenim colles que s’hi dediquen. Les més conegudes potser siguen La Muixeranga i La Nova Muixeranga d’Algemesí, però n’hi ha més, entre elles, El Ball dels Locos de l’Olleria, La Construcció de la Safor, Els Negrets de l’Alcúdia, La Muixeranga de Sueca, la de Pego, o un intent de Socarrats de Xàtiva, que confiem torne a arrencar.

Per acabar, comiat casteller,

Pit i amunt!