VA DE POETES! (VIII)

M’he tirat 10 dies en companyia de poetes: dos catalans, una mallorquina i quatre algerians amazics (Ama-qué? Amazics!).
Hem anat a Tarragona, Vilafranca del Penedés (d’on el vi), Girona, Barcelona, Búger (Mallorca), Badalona i novament Barcelona, a recitar poemes nostres. La cosa amb les institucions d'ací està tan malament que no s’ha pogut programar cap recital al País Valencià. Pâ cagar-se i no torcar-se!

La moguda en qüestió es diu Veus Paral·leles i l’organitza cada any la Institució de les Lletres Catalanes. La poeta mallorquina era n’Antonina Canyelles. I els catalans, Laia Noguera i Magí Sunyer. Jo cobria la quota de valenciania dins l’espectre (mai millor dit) català. Els algerianoamazics eren: Hadjira Oubachir, Boualem Rabia, Brahim Tazaghart i Salem Zenia.

Sense cap mena de dubte -que diria el Magí- el més important ha estat el descobriment de la cultura i la llengua amazigues: Ara resulta que no tots els nord-africans són àrabs ni musulmans! La cosa no és, ni de bon tros, tan senzilla com la presenten. Ara veiem un moro i li amollem l’eufemisme àrab, que sona molt menys despectiu, i ens quedem més amples que llargs. Resulta que des del sud-oest d’Egipte fins la costa atlàntica del Marroc (incloent Líbia, Tunísia, Algèria, i el nord de Níger, Mali i Mauritània) hi ha 20 milions de persones que parlen amazic i que, amb altíssims graus d’intromissió de la cultura àrab (que és una cultura d’imposició des del segle VII), viuen dins els paràmetres culturals amazics. O siga que ni tots moros, ni tots cristians.

La llengua dels amazics no és l’àrab ni prové d’arrel aràbiga. La seua religió original no és la musulmana (tot i que en molts dels estats que hem anomenat l’integrisme àrab haja implantat com a única la religió de l’Alcorà i la gent l’abrace com a única esperança).

L’amazic ha estat fins fa molt poc llengua de transmissió oral. Només des que han començat a sentir la necessitat d’escriure-la per no perdre-la, han adoptat com a alfabet el Sistema Fonètic Internacional (almenys a Algèria).

A Algèria l’amazic s’ensenya des de fa pocs anys a les escoles: és la quota d’exotisme que el poder permet mantenir. Tot i ser la llengua pròpia, és l’última en ordre d’importància per a les institucions i el poder pro-àrab. En altres estats, ni això. Per davant de l’amazic sempre estarà l’àrab i el francés (dos llengües de colonització). Paradoxalment, amazic significa “home lliure”.

L’any 2001 els “homes lliures” d’Algèria van organitzar una gran manifestació en favor de la cultura i llengua amazigues. La festa per la cultura autòctona la va desfer l’exèrcit algerià a tirs: hi moriren 126 jóvens. El 2001! 126 en una manifestació! A nosaltres se’ns remou la sang per un estúpid manifiesto; hi ha llocs on la barbàrie encara fa córrer la sang.

Evidentment, continuarà...