En primer terme, les mans, el portàtil i la taula. Després, el finestral, el balcó al celobert, la barana negra i els tres fils d’estendre, blancs. I a l’altra banda de l’espai que hi ha entre les esquenes dels edificis, la veïna que ix de la dutxa, mullada i esplèndida. Em crida, com l’Ondina. Ja!
No comments:
Post a Comment