Estic escrivint un poema de mil versos mil. De tant en tant en penge ací algun trosset, alguna prova que vaig fent; així, per exemple, Germana Anorèxia o Galop brau de cavall. Em va molt bé veure eixos versos publicats en El Penjoll, perqué me'ls mire amb més distància, més fredament i més analíticament. I, és clar, també em van molt bé els vostres comentaris: tant si n'hi ha com si no n'hi ha (si no n'hi ha serà que el poema no deu estar ben esmolat, pense). Tant la Germana Anorèxia com el Galop brau de cavall han canviat, han millorat, després d'estar en El Penjoll. Gràcies, doncs, penjollaires!
Dit tot açò, ací en va un nou fragment:
"la càmera al final del passadís
o als fanals; i els radars des dels racons:
l'ull de l'Àguila Imperial vigila,
vetla, no pas per l'Ordre dat per Llei,
sinó per sa seguretat, lector,
per vosté és fet el canemàs de xarxes!
ah, enyor del temps quan tot era més fàcil:
abans no tot valia unes monedes
abans els ametlers pel març florien
abans la lupa-control no estrenyia
com un jou, no assetjava com el cep;
abans el gran germà era sols nadó
però la xarxa, tentacles i arrels
creixen i creixen: l'heroi corre, dribla,
fuig, escapa! difícil? no impossible!"
No comments:
Post a Comment