Com veig que açò hui va de poesia, vaig a penjar-vos el poema que vos vaig prometre. L’autor és l’amic Andreu Galan (Alboraia) i el podreu trobar, entre molts altres, a l’antologia poètica Pedra foguera. L’antologia de joves poetes dels Països Catalans. Espere que vos agrade.
Reality Show
Quina estranya manera de cercar,
d’esmenar orfes parracs d’existència
sense trobar res més que aquesta dansa
de disfresses absurdes i cansades,
aquest estat de zombi ingravidesa
on la ment ja no avança ni es commou,
on tot es guarda en vàcues carmanyoles
i cada pensament s’apaga sol.
Sempre esperant el darrer desenllaç,
l’obsoleta avantguarda que defuig
un temps que sempre està per arribar.
Trist succedani de felicitat,
petita baula de vida ajornada
que el tedi ens ofrena diàriament
com absurdes mascotes de saló
o bíblies imantades per l’engany.
Quin infaust divagar entre andròmines
d’emoció saturada i previsible,
tot allò que de tan imprescindible
se’ns torna mut, orfe, vell, caducat
No comments:
Post a Comment