Avuí a l'hora de dinar, de camí a casa, m'he topat amb una vella AMIGA. Continua tan bonica com quan estàvem junts... i ja, acomiadant-mos, m'ha dit amb un somriure "... i tu? tu sí que estàs igual..." .
I amb eixe dolç somriure ha représ el seu camí... i jo plantat, parat, no he sabut si sentir-me afalagat... o preocupat...
Ja a casa, m'he preparat uns ravioli farcits de formatge amb oli, orenga, atmela picadeta i unes gotetes de vinagre de Mòdena...
i ja... després de dinar, m'he quedat molt més en pau amb el pas del temps...
No comments:
Post a Comment