Les noves tecnologies tenen el que tenen, però ningú els podrà negar agilitat. Característica esta, l'agilitat, que a vegades es disfressa de velocitat i ens pot precipitar a la consternació i a l'estrés (peculiaritat d'estos temps, estigmatitzada i onanística). Però quan la cara àgil de la tecnologia s'aprofita per a espolsar les inquietuds, projectes com El Penjoll , que allà en el mesozoic costaven setmanes a albirar-se, adquirixen una dinàmica quasi diària. Així es pot veure com en pocs mesos este blog ha adquirit una freqüència cardíaca regular i accelerada, amb una sístole d'entrades compensada a colp de diàstole en forma de comentaris. Com ja vaig dir en el seu dia, una autèntica Caixa de Pandora que vomita rajos d'àmplia disparitat, tant en el criteri com en la crítica. El mateix ocorre en el submón musical, on fa a penes uns anys, les úniques fonts alimentàries per a inquiets i inconformistes eren alguna (una?) cadena de ràdio estatal, unes poques d'àmbit local, alguna que altra revista exempta del toc edulcorat generalitzat, i el boca a boca. Ara mateix MySpace, YouTube i una quantitat espaterrant de Blogs internacionals són el caldo de cultiu de desficiosos com jo mateix, que es nodrixen i conformen el seu vademècum estilístic (el musical) d'estes fonts. I si els dos grups que hui vos coment tenen alguna cosa en comú, és precisament la de la poca difusió que han tingut per estos indrets. Així "Ola Podrida", grup oriünd de Dallas però resident a Nova York, destil·la senzillesa, originalitat i una tessitura repleta de bells detalls. En l'ona de "Calexico" o "Iron & Wine", el pròxim mes d'Octubre tornaran a actuar en directe per ací, esta vegada a Castelló dins del festiva Tanned Tinn, vos els recomane.
I d'una part de la balança passem a l'altra, i després de la dolçor de "Ola Podrida" i el seu únic i homònim disc, marxem a la longevitat d'uns veterans "The Brian Jonestown Massacre". 13 discos i la indiferència quasi generalitzada no han desanimat estos veterans, crus i viscerals rockers que al Juliol estaran en Benicàssim i que amb en el vídeo següent mostren la seua cara més lisèrgica.
Per a finalitzar també podem trobar en estes noves fonts d'avituallament multimèdia, exemples de clàssics indiscutibles. I este és el cas del vídeo de "Patti Smith" barrejant el seu inigualable "Horses" amb el "Hey Joe" del doblement clàssic "Jimmi Hendrix". Salut
No comments:
Post a Comment