Fa sis o set estius vaig participar en un recital de textos d'Antoni Ferrer; més concretament del seu llibre Cant Temporal.
Va ser al castell de Bétera, en companyia dels amics que tinc allà, encapçalats per Josep Vicent Asensi i Vicent Morelló. També hi va participar el poeta Alexandre Navarro.
Jo no coneixia Antoni Ferrer. La seua poesia, la seua veu lírica és d'una gran profunditat moral i naix del compromís d'intentar desxifrar i desemmascarar la hipocresia del món actual en el qual tots participem. Així almenys en el Cant Temporal. Este llibre està publicat en Tàndem Edicions.
I és, certament, una de les millors veus poètiques valencianes en actiu.
Ací en va un poema:
Avui sempre és dissabte,
el dia de Mammon, a qui adorem devots:
anem de pressa al temple, al seu parquet solemne,
a suplicar-li dòlars i a oferir-li plusvàlues.
Mirant púdicament a l'altra banda,
accelerem la Història
vora Timor i vora el Kurdistan,
i evitem com la pesta La Coma i Marxalenes i Russafa,
el risc d'humanitat en hores punta.
I a més, no tenim temps:
hem de dur a abeurar el bou i l'ase.
I a passejar els gossos. Passem pàgina prompte.
No comments:
Post a Comment