Salut i República!
Comence ací una sèrie de col·laboracions que té per finalitat difondre la música en la nostra llengua. El primer que he de dir al respecte és que jo no sóc un entés, però com que no hi ha ningú que s'anime i les pàgines que trobe a la xarxa tampoc m'entusiasmen, faré el que puga per anar acostant-vos aquesta música tan injustament marginada al País Valencià. Ho faré sempre des del nostre punt de vista: Xàtiva, i d'aquí el nom que li he posat. Però, intentaré també que puga ser interessant i accessible per a tots/es. No faré entrades exhaustives ni erudites. Només donaré quatre pinzellades, el poc que jo sé, el just per plantar la llavor i que vosaltres la feu créixer (si voleu).
Per a aquesta primera entrada, he triat a Rafa Xambó (Algemesí, 1954). Aquest cantautor, va ser dels darrers en incorporar-se a la Nova Cançó. En 1974 va guanyar el Festival de Noves Veus de Sabadell i un any després Francesc Bellmunt el va triar, com a un dels representats de la cançó en català al País València, per a la seua pel·lícula documental La Nova Cançó, en la que feia les entrevistes Àngel Casas. No obstant, per les dificultats intrínseques per als cantants i músics al País Valencià, que ell mateix apuntava al documental, la seua trajectòria no va quallar. No és fins el 1992 que tornem a saber d'ell. Eixe any produix el treball de Juli Bustamente Ciutat magnètica on també canta una cançó. Però la seua principal dedicació a partir d'ací, és la seua tasca docent a la Universitat de València, on és professor de sociologia. També ha publicat articles en premsa. Finalment, l'any 1999 reprén la seua activitat musical. D'aquesta darrera mampresa la collita ha estat excel·lent, doncs ha publicat tres treballs: 7 acústics (2002), Dies oberts (2003) i Cançons de la memòria trista (2006). Millorant en cadascú la seua proposta musical. Del darrer, triem per a hui una cançó molt apropiada: Somnis republicans.
Pàgina web de Rafa Xambó on podeu fer alguna descàrrega de les seues cançons.
No comments:
Post a Comment