GERMANA ANORÈXIA

una fosca i malalta voluntat
de dissipació: desaparéixer,
fulgir en l'abandó, l'estel fugaç.
i així, a la minva, prear-se, estimar-se.
fulgir, desaparéixer
com el vol de les fades o del pol·len
davant els ulls atònits de la vaca
que es meravella i mai no ho comprendrà.
però digues, sí, digues els teus noms.

"canell, genoll,
esterns, clavícula,
ròtula, fèmur,
vèrtebra, tíbia,
maxil·lar, pòmul,
húmer, calcani,
còccix i cúbit,
ili, isqui i radi."

així, llebrer bidimensional
així et lluu l'os emergint a besllums
així, blancor groguenca i bonyeguda

fins fer-se seda s'estova la pell

del teu somriure esquerdat, calavera,
alguna fibra es trenca en la ganyota

reina de nucs i articulacions

acordió de carn malmesa. esput.
flauta lilosa del teu esquelet
fagot tristíssim canta l'elegia
de la victòria de vint grams menys:
plores felicitat en la balança:

el pes que no. desaparició

i així te'ns mostres:
insectívora, agònica,
tarantúlica, aràcnida,
plutònica, octopòdica,
decrèpita, dramàtica,
tètrica, pregramítica,
programàtica, fílmica,
maniàtica
pergamínica
calavèrica
fractalfílica
cadavèrica

així te'ns mostres
aranya blanca d'escàs moviment
que teixeixes la tova teranyina
on seràs tu mateixa perla i mort.