A propòsit de El Otro Ilustre Colegio Oficial de Pataphysica

Vés tu per on, dóna la casualitat que vaig acudir el dia 8 de febrer a les Nits d'Aielo i Art organitzades enguany al Centre Octubre de València. Com ja sabeu, l'Octubre és una iniciativa d'Acció Cultural del País Valencià. Per altra banda les Nits d'Aielo i Art les organitza el músic minimalista d'Aielo, Llorenç Barber. Tot i els nom, eixa nit només hi havia que estudiants despistats i pijos disfressats donant-se-les d'artistes i intel·lectuals. A banda d'unes quantes performances mal executades, d'eixes que tan poc li agraden al Capità Superflipo, i alguna que altra obra de John Cage i altres fineses avantguardistes, actuaren els esmentats El Otro Ilustre Colegio Oficial de Pataphysica. Aquestos "niños de papa" (que naturalment no dispararen ni una en valencià), i que no semblava ni tan sols que hagueren assajat (clar, com són artistes), ens delectaren amb una barreja de performances, teatre i música no premeditada, sinó obligada per la seua incapacitat per fer altra cosa i per la seua cara bonica. Però, clar, això fou suficient per a acontentar als estudiants despistats i a la jet set pija aspirant a artista que deambulava per allí i fer-los creure que estaven assistint a un espectacle avantguardista i de qualitat. Aquestos moderns (moderníssims de la Capi) quedaren així tan ben pagats i amb la sensació d'haver triomfat. Tot plegat un espectacle elitista, presumptuós i ple de vanitat. Qui no els conega que els compre.